A LO MEJOR

A lo mejor es que tú también me amaste en algún momento de tu vida. Convendría saber cuánto: si un minuto, dos minutos, tres minutos; un segundo, dos segundos, tres segundos.

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

NO ET VULL SENCER

Amor: no et vull sencer,
Deixa'm una escletxa.

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

SEN-SI-TI-VO

Lugares de amor (sen-si-ti-vo)
Lugares comunes (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio (sen-si-ti-vo)
Lugares perdidos (sen-si-ti-vo)
Lugares lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares unidos:
Lugares de amor
Comunes lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio
Perdidos lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares
Lugares
(sensitivo)
(sensitivo).

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

POEMA PINTAT - 2

Fràgil com la rosa
Cabell negre,
Caminar fràgil
Fràgil com el vent.

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

7 AFORISMES D'AGUSTÍ PEIRÓ

U

Dos més dos són cinc, ho acaben de dir per la tele. 

NOU

L'estrés comença en l'úter i no se sap si continua després de la mort.

VINT-I-DOS

Ningú com nosaltres mai no ha estat tan ben informat sobre totes les desgràcies que passen al món.

CINQUANTA-TRES

Els nostres fills s'han convertit en un perifèric de l'ordinador.

CINQUANTA-SET

Mentre patiu d'insomni vos creix la barba: això és el temps.

SEIXANTA-SET

És terrible ser calb d'idees.

SETANTA-TRES

L'objectiu de la vida consisteix en conéixer més persones bones que no fills de puta. Però ningú no ha dit que siga una tasca fàcil.

Agustí Peiró.

Escriptor valencià que des de fa anys escriu aforismes. Aquests 7 que he seleccionat són del seu llibre Tot està permès.

DE QUÈ ENS QUEIXEM?

Qui afirma "tots els homes són iguals" o "totes les dones són iguals", en realitat només està parlant dels que ell o ella han escollit.

Rosa Isabel Garí Lleixà.

DONES

"Les dones no són malvades, només volen tres coses: que els donis seguretat, controlar-te i quedar-se amb tot".

Martínez Pardo.

Enviat per Joan Borda i Boreu.

ENLLOC

"Fer un callís que no porti enlloc és la cosa més bella d'aquest món. Si morim, amb la qual cosa la vida deixa de tenir sentit, per què n'han de tenir els camins?".

Guillem Viladot.

Enviat per Joan Borda i Boreu.

MICROPOEMA

Com una papallona ocre en silenci,
tens una fulla de roure de punt de llibre,
guardada als ulls de lletres que cusen mots,
esdevenint història.

Sandra Casamitjana

HAIKUS D'ESTIU-46

Dalt la carena
l'arbre de les tempestes
vigila els vents.

Joan Antoni Baron.

HAIKUS D'ESTIU - 45

Freixes del fossar
memòria eterna
de les muntanyes.

Joan Antoni Baron.

HAIKUS D'ESTIU - 44

Mar de verds dels prats
tacat per les estrelles
del panical blau.

Joan Antoni Baron.

MAÑANA DE AGOSTO

Esta mañana de agosto he comenzado el día pensado en mi primo Jordi, mis amigos de infancia Joan y Jaume, mi cuñada Sandra, mi colaboradora Alba, el Presidente Obama... No los he conectado en mi mente de forma casual. Twitter me hace sentir...

Josep Lluís de Gabriel

CENDRES

I
Cendra
cendra,
tu i jo
cendra.

II
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra.

III
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra
...encesa.

Joan Borda i Boreu.

MACROOPTIMISME

La vida és un regal.

Eloi Aymerich.

MÉS CLAR, L'AIGUA

Esto no se puede entender si no se vive aquí.

Deni Olmedo.

PRIMERA MANI

Avui, ja fa dies, estic desencisada i trista. Per això demà aniré a la manifestació que ha convocat Òmnium Cultural. Serà la primera mani de la meva vida. I el millor és que no m'ho he hagut de rumiar gaire: em surt del cor anar-hi. Ja fa temps que he après que s'han de fer sempre les coses que surten del cor. Encara que després tinguin conseqüències. O no en tinguin, que en aquest cas és pitjor.

Care Santos.

HIPERACTIVITAT

Un amic m'acaba de definir com a "hiperactiu digital", i no tinc clar si és bo o dolent... Bé, és igual, segueixo: 1011100101000011

Laureà Folch.

DES DEL CALL...

Des del call veig

el riu que serpenteja

i pren la ciutat.

La ciutat blanca,

hostatge del vell turó,

de la història.

El temps tatuat

a les restes dels murs vells

d'on l'urbs pren el nom.

El riu, des del call,

com un codolar immens,

on mor el poema.

Manel Alonso.

Aquests mciropoemes es refereixen a Sagunt, l'antiga Morvedre, al País Valencià.

LA ROSELLA

De vegades, quan busques la solució al malestar,
-diguem-li angoixa, inquietud, ansietat, insomni-
trobes algú que, de sobte, et recorda com eres abans,
abans de sentir-te com un granet de sorra al desert;
abans de sentir-te com una puça que xucla la sang.

I aquell algú que trobes sense voler, com una moneda
que algú altre ha perdut quan anava corrents, de pressa,
et regala un somriure i et fa saber, com qui no vol la cosa,
que la vida és massa curta i que a ell li agrades com ets;
perquè sempre li has agradat com ets, fins i tot ara.

Aleshores, pot ser que et busquis els peus per saber on són
i que decideixis tornar a caminar per aquella carretera
que vas deixar un dia, quan se’t va espatllar el cotxe.
Pot ser que en lloc d’avançar sense pensar, passegis,
i que de l’asfalt vegis sortir una rosella, petita i brillant.

Betty Doñate.

5 de juny del 2010.