El riu: Pensaments profunds.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pensaments profunds.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de gener del 2011

ITACA

Ulisses (re)torna
amb la força
dels seus viatges.

dimecres, 8 de desembre del 2010

IMATGE

La vida és una gran espiral que ens aspira.

LA XARXA

Entendre la xarxa i sabar adaptar-s'hi per no acabar sent-ne una víctima.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Diem gràcies, moltes vegades, com una forma de cortesia.

Però si cada vegada que pronunciem aquesta paraula penséssim realment en agraïment, seríem molt millors i aquest agraïment tornaria amb molta més força a nosaltres.

PLANTAR ÁRBOLES EN LOS CORAZONES

Las personas que plantan árboles en sus corazones son las primeras en recibir la primavera.

Kim Dong-Hwa.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

CRÍTIC(S)

La crítica ha de ser constructiva però és també un àmbit perillós, un cantó obscur. Has de vigilar que no s'acabi convertint en un espai en el qual les reflexions que fas són la teva pròpia frustració projectada en el problema que pretens criticar. Sense la crítica, però, tampoc s'avança cap endavant. Cal separar, doncs, el blat de la palla, trobar l'equilibri entre l'anàlisi dels fets i l'aportació personal, alhora que hi ha un distanciament del que s'apunta, el que es fustiga, el que es qüestiona. El crític s'ha d'apartat d'allò que critica. Si no, malament, l'abisme de la seva pròpia crítica l'enfonsa.

SUPORT(S)

Tots som una persona que necessita suport. Probablement, aquell que es pensa que no en necessita és qui en necessita més. El suport que els altres ens aporten pot arribar a ser un puntal necessari per seguir endavant en la nostra trajectòria vital. La manca de suports afavoreixen l'enderroc interior. La soledat, autoimposada o forçosa, ens pot portar a l'abisme. Cal ser conscients que no estem sols, que tots estem connectats en una gran xarxa, que cal saber trobar el nostre espai en el cosmos, però que aquest interactua i depèn dels altres. No som res sense altres.