La crítica ha de ser constructiva però és també un àmbit perillós, un cantó obscur. Has de vigilar que no s'acabi convertint en un espai en el qual les reflexions que fas són la teva pròpia frustració projectada en el problema que pretens criticar. Sense la crítica, però, tampoc s'avança cap endavant. Cal separar, doncs, el blat de la palla, trobar l'equilibri entre l'anàlisi dels fets i l'aportació personal, alhora que hi ha un distanciament del que s'apunta, el que es fustiga, el que es qüestiona. El crític s'ha d'apartat d'allò que critica. Si no, malament, l'abisme de la seva pròpia crítica l'enfonsa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada