Tots som una persona que necessita suport. Probablement, aquell que es pensa que no en necessita és qui en necessita més. El suport que els altres ens aporten pot arribar a ser un puntal necessari per seguir endavant en la nostra trajectòria vital. La manca de suports afavoreixen l'enderroc interior. La soledat, autoimposada o forçosa, ens pot portar a l'abisme. Cal ser conscients que no estem sols, que tots estem connectats en una gran xarxa, que cal saber trobar el nostre espai en el cosmos, però que aquest interactua i depèn dels altres. No som res sense altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada