En aquest vespre nacrat del teu silenci,
el vent maquilla taques de sobretaula
que guarneixo amb l’enyor de la tarongina.
Fa basarda sentir com el somiqueig,
moll de la teva absència, plora llum.
Per l’escletxa vellutada del desig,
la ciutat m'estalona amb una nit freda.
Compto els cotxes que passen entre tu i jo.
Sandra Casamitjana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada