divendres, 5 d’agost del 2011
ALBERTCALLS.BLOGSPOT.COM
A partir d'ara podeu trobar els meus textos en el bloc Albert Calls, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com.
dilluns, 28 de març del 2011
POETES DEL MARESME, A ALELLA
La 2ª Trobada de Poetes del Maresme acosta
El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).
sis veus de la poesia comarcal dins Espais de Poesia
El festival Espais de Poesia d’Alella torna un any més amb força, carregat d’activitats entre el 24 de març i el 3 d’abril. Hi destaca la 2ª Trobada de Poetes del Maresme, en la qual podrà escoltar-se un tast de l’obra de diversos poetes de la comarca.
El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).
Sis poetes maresmencs amb trajectòria consolidada i una manera diferent d’entendre la creació poètica, recitaran una mostra del seu treball. L’acte el presentarà l’escriptora Sílvia Tarragó.
dilluns, 14 de març del 2011
'NOSALTRES, ELS MARESMENCS'
'Nosaltres els maresmencs', una minisèrie
de Clack i Claraboia a partir del món d'Albert Calls
Eloi Aymerich, Albert Calls i Mateu Ros, dalt del vaixell del tercer, prop del port de Llavaneres durant el rodatge del tercer dia. A la càmera, Toni Veas, el realitzador del documental. Foto: J.S.
Ha arribat l'hora de treure a la llum una nova aventura llargament larvada a l'interior de les parets de Clack [web]. Es diu Nosaltres, els maresmencs. Una road-movie de Montgat a Calella [web] i és una minisèrie televisiva que pretén plantejar per enèssima vegada el debat sobre l'existència de la comarca del Maresme -i la necessitat, o no, d'articular-la-. No és, però, una enquesta, sinó que parteix del convenciment de l'Albert Calls -cabrerenc però maresmenc universal; costa trobar un poble on no hagi fet una revista o col·laborat amb alguna iniciativa cultural- de què si, que el Maresme existeix, o si més no que en un determinat moment, després de la represa democràtica, va existir en el mapa mental de la gent de la cultura i la comunicació.
El projecte, expressat en tres episodis d'una hora de durada cadascun, s'emetrà per M1TV el dilluns dia 28, el dimarts 29 i el dimecres dia 30, aquest darrer dia amb un Pantalla Oberta especial per reflexionar sobre el que s'hagi dit a l'emissió, i compta amb el suport del Consell Comarcal del Maresme. Durant aquests 180 minuts de pel·lícula, s'entrevisten fins a 27 personalitats de l'àmbit de la cultura, la història, la comunicació i la política, tots ells relacionats amb les peripècies vitals de l'Albert Calls. S'hi fan reflexions profundes, en clau de passat, present i futur i no hi falten les crítiques cap a la classe política ni les instucions locals i comarcals. Tot, però, des d'un punt de vista casolà, fresc, divertit, sense buscar una trascendència absoluta al tema. És més, hi ha moment autènticament còmics que segur que faran riure de valent els espectadors.
El projecte va néixer ara fa cinc o sis anys, en un dinar a la plaça de Cuba, al restaurant Mezzaluna. Érem la Judith Vives, l'Albert Calls, l'Òscar Fernández i un servidor, que en aquella època treballàvem tots a Capgròs, excepte l'Albert, que era -ha estat i serà, em temo- un freelance sempre. De tant en tant, quan passava per la seu del carrer Sant Benet, dèiem: "Va, anirem a dinar un dia". I un dia vam anar a dinar i no sé com, l'Albert va comentar aquesta idea seva de recórrer la comarca de punta a punta, sense gastar ni un duro, entrevistant totes les persones que l'han conformat tal com és. Parlant de la comarca, de la cultura... era una idea inicial, un esbòs, que el pas del temps aniria polint. Aquí va néixer la idea del Maresme Low Cost, que és com hem conegut el projecte, de forma provisional, fins fa molts pocs dies. Després d'aquell dinar li vaig dir a l'Albert que allò era una bona idea i que seria molt divertit dur-la a terme. Però la conversa es va quedar aquí.
La primavera de l'any passat els elements es van conjuminar per a dur a la pràctica l'experiment, que presentava la seva complexitat. Primer per la complicitat dels companys de Claraboia, que amb Toni Veas al capdavant, s'han ocupat de tota la gestió àudiovisual del producte. Després per la disponibilitat de dates de tots plegats. I no sé massa com vam decidir incorporar un alter ego a la història de l'Albert, el seu Sancho Panza particular, que li serviria d'sparring, de company de viatge. L'Eloi Aymerich, una generació per sota de l'Albert i company meu d'aventures a Clack, vam pensar que seria el convidat perfecte d'aquest esbojarrat viatge.
I ens vam llançar a l'aventura, com ens agrada fer-ho a Clack: el 8, 9 i 10 de setembre de l'any passat vam recórrer la comarca, durant tres dies en què vam dormir poc i suar molt, de punta a punta. Vam anar a peu, en tren, en cotxes d'altres, en vaixell i en autobús. En 72 hores vam recórrer el món que l'Albert ha vist néixer, créixer i pràcticament morir durant un quart de segle. Vam gravar molt i de la manera en què ho havíem previst: a sac, sense impostures, sense buscar la nitidesa visual ni sonora, generant un producte absolutament viu, fresc, que els espectadors puguin tocar gairebé amb les mans. Un to, un estil, que després d'hores i hores de muntatge aquest desembre, gener, febrer i març amb en Toni Veas s'hauran plasmat en els tres episodis del que finalment es diu Nosaltres, els maresmencs, parafrasejant el valencià Fuster.
El dia 23, a 2/4 de 9 del vespre, a Can Lleonart d'Alella, en farem la presentació. Us hi esperem a tots.
Ha arribat l'hora de treure a la llum una nova aventura llargament larvada a l'interior de les parets de Clack [web]. Es diu Nosaltres, els maresmencs. Una road-movie de Montgat a Calella [web] i és una minisèrie televisiva que pretén plantejar per enèssima vegada el debat sobre l'existència de la comarca del Maresme -i la necessitat, o no, d'articular-la-. No és, però, una enquesta, sinó que parteix del convenciment de l'Albert Calls -cabrerenc però maresmenc universal; costa trobar un poble on no hagi fet una revista o col·laborat amb alguna iniciativa cultural- de què si, que el Maresme existeix, o si més no que en un determinat moment, després de la represa democràtica, va existir en el mapa mental de la gent de la cultura i la comunicació.
El projecte, expressat en tres episodis d'una hora de durada cadascun, s'emetrà per M1TV el dilluns dia 28, el dimarts 29 i el dimecres dia 30, aquest darrer dia amb un Pantalla Oberta especial per reflexionar sobre el que s'hagi dit a l'emissió, i compta amb el suport del Consell Comarcal del Maresme. Durant aquests 180 minuts de pel·lícula, s'entrevisten fins a 27 personalitats de l'àmbit de la cultura, la història, la comunicació i la política, tots ells relacionats amb les peripècies vitals de l'Albert Calls. S'hi fan reflexions profundes, en clau de passat, present i futur i no hi falten les crítiques cap a la classe política ni les instucions locals i comarcals. Tot, però, des d'un punt de vista casolà, fresc, divertit, sense buscar una trascendència absoluta al tema. És més, hi ha moment autènticament còmics que segur que faran riure de valent els espectadors.
El projecte va néixer ara fa cinc o sis anys, en un dinar a la plaça de Cuba, al restaurant Mezzaluna. Érem la Judith Vives, l'Albert Calls, l'Òscar Fernández i un servidor, que en aquella època treballàvem tots a Capgròs, excepte l'Albert, que era -ha estat i serà, em temo- un freelance sempre. De tant en tant, quan passava per la seu del carrer Sant Benet, dèiem: "Va, anirem a dinar un dia". I un dia vam anar a dinar i no sé com, l'Albert va comentar aquesta idea seva de recórrer la comarca de punta a punta, sense gastar ni un duro, entrevistant totes les persones que l'han conformat tal com és. Parlant de la comarca, de la cultura... era una idea inicial, un esbòs, que el pas del temps aniria polint. Aquí va néixer la idea del Maresme Low Cost, que és com hem conegut el projecte, de forma provisional, fins fa molts pocs dies. Després d'aquell dinar li vaig dir a l'Albert que allò era una bona idea i que seria molt divertit dur-la a terme. Però la conversa es va quedar aquí.
La primavera de l'any passat els elements es van conjuminar per a dur a la pràctica l'experiment, que presentava la seva complexitat. Primer per la complicitat dels companys de Claraboia, que amb Toni Veas al capdavant, s'han ocupat de tota la gestió àudiovisual del producte. Després per la disponibilitat de dates de tots plegats. I no sé massa com vam decidir incorporar un alter ego a la història de l'Albert, el seu Sancho Panza particular, que li serviria d'sparring, de company de viatge. L'Eloi Aymerich, una generació per sota de l'Albert i company meu d'aventures a Clack, vam pensar que seria el convidat perfecte d'aquest esbojarrat viatge.
I ens vam llançar a l'aventura, com ens agrada fer-ho a Clack: el 8, 9 i 10 de setembre de l'any passat vam recórrer la comarca, durant tres dies en què vam dormir poc i suar molt, de punta a punta. Vam anar a peu, en tren, en cotxes d'altres, en vaixell i en autobús. En 72 hores vam recórrer el món que l'Albert ha vist néixer, créixer i pràcticament morir durant un quart de segle. Vam gravar molt i de la manera en què ho havíem previst: a sac, sense impostures, sense buscar la nitidesa visual ni sonora, generant un producte absolutament viu, fresc, que els espectadors puguin tocar gairebé amb les mans. Un to, un estil, que després d'hores i hores de muntatge aquest desembre, gener, febrer i març amb en Toni Veas s'hauran plasmat en els tres episodis del que finalment es diu Nosaltres, els maresmencs, parafrasejant el valencià Fuster.
El dia 23, a 2/4 de 9 del vespre, a Can Lleonart d'Alella, en farem la presentació. Us hi esperem a tots.
JOAN SALICRÚ.
diumenge, 6 de febrer del 2011
ALTRES VIDES, ALTRES MORTS
I si estiguéssim morts?
I si haguéssim viscut en una altra vida i aquesta fos una més de les moltes morts possibles, que no poguéssim detectar ni comprendre?
I si haguéssim viscut en una altra vida i aquesta fos una més de les moltes morts possibles, que no poguéssim detectar ni comprendre?
dilluns, 31 de gener del 2011
diumenge, 2 de gener del 2011
SMS DE CAP D'ANY
Si hem arribat fins aquí (i ens ha costat Déu i ajuda), tan se val sobreviure al 2011, oi?
Puerta del Sol.
Enviat per Vbn & Adri.
Puerta del Sol.
Enviat per Vbn & Adri.
SMS DE NADAL
Un gran fred, un gran foc. Unes passes perdudes en un camí perdut. Lluny del món, prop del món. Un alè sobre el cos. Un cor encès al mig del pensament: el cors secret del món, el teu cor, el cor de llum de tots. Bon Nadal!
Enviat per Jordi Bilbeny.
Enviat per Jordi Bilbeny.
divendres, 31 de desembre del 2010
DESITJOS PER A 2011
Viure com un rei i pagar impostos com un pobre.
Oferir prestecs als Bancs, perquè me'ls tornin els Ajuntaments.
Gaudir dels plaers d'Eros, en braços d'algún Apol·lo, per sortir a les pàgines del "Hola".
Veure a la Belén Esteban presidenta del govern d'Espanya.
I sommiar que a tots els catalans ens ha tocat la rifa de reis...
perquè treballin els de fora.
Feliç 2011!!!
dimecres, 15 de desembre del 2010
A LO MEJOR
A lo mejor es que tú también me amaste en algún momento de tu vida. Convendría saber cuánto: si un minuto, dos minutos, tres minutos; un segundo, dos segundos, tres segundos.
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
NO ET VULL SENCER
Amor: no et vull sencer,
Deixa'm una escletxa.
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
Deixa'm una escletxa.
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
SEN-SI-TI-VO
Lugares de amor (sen-si-ti-vo)
Lugares comunes (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio (sen-si-ti-vo)
Lugares perdidos (sen-si-ti-vo)
Lugares lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares unidos:
Lugares de amor
Comunes lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio
Perdidos lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares
Lugares
(sensitivo)
(sensitivo).
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
Lugares comunes (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio (sen-si-ti-vo)
Lugares perdidos (sen-si-ti-vo)
Lugares lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares unidos:
Lugares de amor
Comunes lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio
Perdidos lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares
Lugares
(sensitivo)
(sensitivo).
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
POEMA PINTAT - 2
Fràgil com la rosa
Cabell negre,
Caminar fràgil
Fràgil com el vent.
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
Cabell negre,
Caminar fràgil
Fràgil com el vent.
Joan Borda i Boreu (1987).
Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.
dimecres, 8 de desembre del 2010
EXCÉS DE COMENTARIS
Que vivim en un món amb excés d'informació és obvi.
Tant com que sobren fil·lolegs i periodistes i calen enginyers i industrials.
No sé, hi ha dies que m'ho sembla, això.
Tant com que sobren fil·lolegs i periodistes i calen enginyers i industrials.
No sé, hi ha dies que m'ho sembla, això.
EN CONTRA O A FAVOR
Els resultats electorals del passat 28N deixen moltes preguntes a l'aire.
Una, que em preocupa profundament, és si una part dels electors anaven a votar seguint la seva ideologia i criteriso en contra del que hi havia, només perquè no sortís el tripartit.
Si és així, probablement hi haurà desenganys entre els que esperen que CiU faci miracles, perquè tot i desitjar-los la millor sort del món pel bé de Catalunya, caminar sobr les aigües i d'altres miracles només són potestat de Jesucrist.
Llàstima que Lady Gaga no es presentés com a candidata de presidenta de la GenCat perquè igual, fins i tot, guanya amb el vot jove.
Una, que em preocupa profundament, és si una part dels electors anaven a votar seguint la seva ideologia i criteriso en contra del que hi havia, només perquè no sortís el tripartit.
Si és així, probablement hi haurà desenganys entre els que esperen que CiU faci miracles, perquè tot i desitjar-los la millor sort del món pel bé de Catalunya, caminar sobr les aigües i d'altres miracles només són potestat de Jesucrist.
Llàstima que Lady Gaga no es presentés com a candidata de presidenta de la GenCat perquè igual, fins i tot, guanya amb el vot jove.
BASTONADA A ESQUERRA
El resultat d'ERC a les eleccions al parlament de Catalunya no és un avís seriós, sinó el pas previ de la segona bastonada que els caurà, segurament a les municipals.
No és que sigui profeta, però les coses cauen pel seu propi pes. El més calent és a l'aigüera per als republicans i només els salvaria una profunda reflexió que dubtosament faran.
La culpa de l'ensulsiada no és únicament d'haver estat al tripartit, això és solament un titular que deixen anar per veure si queda. La culpa és que hi ha haguts moments que no semblaven ni independentistes ni d'esquerres, que són els dos eixos estructurals que mouen (movien) els seus votants.
No és que sigui profeta, però les coses cauen pel seu propi pes. El més calent és a l'aigüera per als republicans i només els salvaria una profunda reflexió que dubtosament faran.
La culpa de l'ensulsiada no és únicament d'haver estat al tripartit, això és solament un titular que deixen anar per veure si queda. La culpa és que hi ha haguts moments que no semblaven ni independentistes ni d'esquerres, que són els dos eixos estructurals que mouen (movien) els seus votants.
ON ESTÀ EL NORD?
Des de fora tenen una percepció d'Espanya com si fos Barri Sèsam.
Tampoc és d'estranyar, això. Ens ho hem guanyat a pols i no s'arregla en quatre dies.
No és un problema de dretes o d'esquerres, sinó de ganes de treballar i de ser seriosos.
Tampoc és d'estranyar, això. Ens ho hem guanyat a pols i no s'arregla en quatre dies.
No és un problema de dretes o d'esquerres, sinó de ganes de treballar i de ser seriosos.
SOUS
El nostre és un país de màxims i de mínims. Mentre alguns han de viure amb 420 euros al mes –i al damunt els hi treuen–, d'altres tenen pensions milionaris de per vida.
Els de les pensions, entre els quals també n'hi ha d'esquerres, són els que havien d'haver arreglat la situació i no han sabut fer-ho. El premi: jubilació mil·lionària.
Per a quant la revolta?
Els de les pensions, entre els quals també n'hi ha d'esquerres, són els que havien d'haver arreglat la situació i no han sabut fer-ho. El premi: jubilació mil·lionària.
Per a quant la revolta?
CAOS GLOBAL
Wikileaks, controladors milionaris estressats, el Marroc cabrejat, adéu als 420 euros, avís del retoc a les pensions i el preu del tabac s'apuja.
La setmana passada, el govern de ZP va fer pujar l'audiència i la pressió fins a límits insospitats.
Tot sigui per l'audiència.
La setmana passada, el govern de ZP va fer pujar l'audiència i la pressió fins a límits insospitats.
Tot sigui per l'audiència.
diumenge, 14 de novembre del 2010
OBRA GUANYADORA DEL III CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA (MODALITAT HAIKU)
El vent desvetlla
canyissars remorosos
i el riu sospira.
canyissars remorosos
i el riu sospira.
Anna Rispau.
OBRA FINALISTA DEL III CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA (MODALITAT HAIKU)
T'he estimat tant
que no sabria viure
sense pensar-te.
que no sabria viure
sense pensar-te.
dimecres, 10 de novembre del 2010
7 AFORISMES D'AGUSTÍ PEIRÓ
U
Dos més dos són cinc, ho acaben de dir per la tele.
NOU
L'estrés comença en l'úter i no se sap si continua després de la mort.
VINT-I-DOS
Ningú com nosaltres mai no ha estat tan ben informat sobre totes les desgràcies que passen al món.
CINQUANTA-TRES
Els nostres fills s'han convertit en un perifèric de l'ordinador.
CINQUANTA-SET
Mentre patiu d'insomni vos creix la barba: això és el temps.
SEIXANTA-SET
És terrible ser calb d'idees.
SETANTA-TRES
L'objectiu de la vida consisteix en conéixer més persones bones que no fills de puta. Però ningú no ha dit que siga una tasca fàcil.
Agustí Peiró.
Escriptor valencià que des de fa anys escriu aforismes. Aquests 7 que he seleccionat són del seu llibre Tot està permès.
dijous, 28 d’octubre del 2010
AGRAÏMENT
Diem gràcies, moltes vegades, com una forma de cortesia.
Però si cada vegada que pronunciem aquesta paraula penséssim realment en agraïment, seríem molt millors i aquest agraïment tornaria amb molta més força a nosaltres.
Però si cada vegada que pronunciem aquesta paraula penséssim realment en agraïment, seríem molt millors i aquest agraïment tornaria amb molta més força a nosaltres.
PLANTAR ÁRBOLES EN LOS CORAZONES
Las personas que plantan árboles en sus corazones son las primeras en recibir la primavera.
Kim Dong-Hwa.
Kim Dong-Hwa.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
CUC
Tots necessitem alguna cosa més
per satisfer el cuc de dintre.
A tots ens falta una paraula
per dir als altres.
Kirmen Uribe.
Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera.
Del llibre Mentrestant agafa'm la mà, publicat per Proa
per satisfer el cuc de dintre.
A tots ens falta una paraula
per dir als altres.
Kirmen Uribe.
Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera.
Del llibre Mentrestant agafa'm la mà, publicat per Proa
CRÍTIC(S)
La crítica ha de ser constructiva però és també un àmbit perillós, un cantó obscur. Has de vigilar que no s'acabi convertint en un espai en el qual les reflexions que fas són la teva pròpia frustració projectada en el problema que pretens criticar. Sense la crítica, però, tampoc s'avança cap endavant. Cal separar, doncs, el blat de la palla, trobar l'equilibri entre l'anàlisi dels fets i l'aportació personal, alhora que hi ha un distanciament del que s'apunta, el que es fustiga, el que es qüestiona. El crític s'ha d'apartat d'allò que critica. Si no, malament, l'abisme de la seva pròpia crítica l'enfonsa.
SUPORT(S)
Tots som una persona que necessita suport. Probablement, aquell que es pensa que no en necessita és qui en necessita més. El suport que els altres ens aporten pot arribar a ser un puntal necessari per seguir endavant en la nostra trajectòria vital. La manca de suports afavoreixen l'enderroc interior. La soledat, autoimposada o forçosa, ens pot portar a l'abisme. Cal ser conscients que no estem sols, que tots estem connectats en una gran xarxa, que cal saber trobar el nostre espai en el cosmos, però que aquest interactua i depèn dels altres. No som res sense altres.
dissabte, 16 d’octubre del 2010
NOU BLOC QUE UNIFICA ELS MEUS ESPAIS A LA XARXA
A partir d'ara trobareu unificats tots els meus blocs i espais a la xarxa dins el bloc Albert Calls, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com. En aquest nou espai hi podreu trobar absolutament tots els articles, comentaris, pensaments i informacions diverses, a més de l'accés als tres blocs que he fet al llarg dels anys i els dos grups de facebook que gestiono.
OMBRES I FANTASMES
Jo em pensava que volia ser escriptor, però veritablement estava buscant aquells éssers que viuen a les ombres.
dijous, 7 d’octubre del 2010
UN PASEIG AMB ELS ESCRIPTORS DE CABRERA
Vídeo de Jordi Cuyàs sobre l'itinerari que vam fer el passat 11 de setembre al voltant de l'obra dels escriptors de Cabrera:
http://www.youtube.com/watch?v=jpsFp8ox8pk
http://www.youtube.com/watch?v=jpsFp8ox8pk
divendres, 1 d’octubre del 2010
III CERTAMEN DE LITERATURA L'ALJAMIA (MODALITAT HAIKU)
El consell de redacció de Llibres de L’Aljamia, per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari, ha decidit organitzar el III Certamen de Literatura L’Aljamia. En aquesta tercera edició la modalitat triada és l’haiku.
BASES:
1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L’obra es penjarà en el mur del grup L’Aljamia.
3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres “El joc” (Brosquil Edicions) i “L’altura i les circumstàncies” (Llibres de L’Aljamia), de Vicent Penya. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog “El riu”, publicació digital de microtextos.
4. Les obres també es penjaran en el mur de L'Aljamia (al facebook) abans del 31 d’octubre del 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.
6. El veredicte s’emetrà abans del 5 de novembre del 2010.
7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
BASES:
1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L’obra es penjarà en el mur del grup L’Aljamia.
3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres “El joc” (Brosquil Edicions) i “L’altura i les circumstàncies” (Llibres de L’Aljamia), de Vicent Penya. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog “El riu”, publicació digital de microtextos.
4. Les obres també es penjaran en el mur de L'Aljamia (al facebook) abans del 31 d’octubre del 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.
6. El veredicte s’emetrà abans del 5 de novembre del 2010.
7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
dimecres, 29 de setembre del 2010
VAGA GENERAL, 1
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
dimarts, 28 de setembre del 2010
DE QUÈ ENS QUEIXEM?
Qui afirma "tots els homes són iguals" o "totes les dones són iguals", en realitat només està parlant dels que ell o ella han escollit.
Rosa Isabel Garí Lleixà.
Rosa Isabel Garí Lleixà.
EL NOM DE LES COSES
"Només el nom de les coses és innocent".
Montserrat Roig.
Enviat per Joan Borda i Boreu.
Montserrat Roig.
Enviat per Joan Borda i Boreu.
DONES
"Les dones no són malvades, només volen tres coses: que els donis seguretat, controlar-te i quedar-se amb tot".
Martínez Pardo.
Enviat per Joan Borda i Boreu.
Martínez Pardo.
Enviat per Joan Borda i Boreu.
ENLLOC
"Fer un callís que no porti enlloc és la cosa més bella d'aquest món. Si morim, amb la qual cosa la vida deixa de tenir sentit, per què n'han de tenir els camins?".
Guillem Viladot.
Enviat per Joan Borda i Boreu.
Guillem Viladot.
Enviat per Joan Borda i Boreu.
dimecres, 22 de setembre del 2010
GUANYADOR DEL II CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA
El dia que ens deixem de sorprendre ens sorprendrà la mort.
Xavier Vidal.
Xavier Vidal.
MICROPOEMA
Com una papallona ocre en silenci,
tens una fulla de roure de punt de llibre,
guardada als ulls de lletres que cusen mots,
esdevenint història.
Sandra Casamitjana
tens una fulla de roure de punt de llibre,
guardada als ulls de lletres que cusen mots,
esdevenint història.
Sandra Casamitjana
divendres, 17 de setembre del 2010
LA TRIBU
A tota tribu hi ha el cabdill (panxut de menjar en excés i que col·loca els seus), el bruixot (que ven les excel·lències de l'altra vida i mana més que el cap), els cortesans (paràsits amb corvata) i els titelles (la multitud anònima), que omplen l'estómac de tots els altres i no es queixen. O sí, una vegada cada 500 anys amb un bany de sang.
JOHN QUINCY ADAMS
John Quincy Adams está bien, pero la casa que habita se encuentra actualmente en ruinas. Los cimientos ceden. El paso del tiempo y las estaciones casi han acabado con ella. El tejado está derruido. Las paredes se agrietan y tiemblan a merced del viento. Supongo que John Quincy Adams deberá mudarse pronto. Pero él está bien, bastante bien.
John Quincy Adams
John Quincy Adams
dissabte, 28 d’agost del 2010
ASFALT
No som només que l'asfalt de la carretera i les ombres de les nostres ombres entre els pneumàtics dels cotxes.
SURT EL SOL...
Surt el sol
i amaga el dolor
mentre l'escorça
dels dies
s'esfilagarsa.
Avui,
demà
i ahir,
el silenci
i el soroll,
el dolor,
la vida,
la bellesa,
l'abisme.
i amaga el dolor
mentre l'escorça
dels dies
s'esfilagarsa.
Avui,
demà
i ahir,
el silenci
i el soroll,
el dolor,
la vida,
la bellesa,
l'abisme.
MOMENT
Amb la Pilar Ventura ho parlàvem ahir davant de L'Hostal: l'important són les persones i no la política.
divendres, 27 d’agost del 2010
BREU DIARI BREU
Després de 14 anys he tornat a la Universitat Catalana d'Estiu a fer el diari. Aquest cop sota la capçalera Tornaveu Diari de Prada. Han estat 11 dies per fer un breu diari breu però molt intens.
La publicació ha sortit en paper durant els nou dies que ha durat l'UCE i a la xarxa, tant en pdf (www.uce.cat) com en dues edicions especials de la publicació www.tornaveu.cat, que reben uns 15.000 subscriptors, la majoria d'entitats d'arreu dels països Catalans, que la reenvien als seus associats.
De Tornaveu (digitalitzant els continguts) he comptat amb el suport moral i de facto d'Antoni Carné. Com a redactores, amb dues estudiants de periodisme de la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull: la Desireé Ibarz i la Cristina Grané. I com no, amb el puntal de la correctora, reconvertida alhora en periodista tot terreny, Anna Cortils.
14 anys és molt de temps per tornar, però com sempre, l'experiència ha valgut la pena per les persones.
Agraïments especials també al periodista mallorquí Sebastià Bennasar i a l'Èric Jover, d'Andorra, pel suport rebut.
A la foto que podeu veure en aquest post hi som: Albert Calls, Cristina Grané, Toni Carné, Desireé Ibarz i Anna Cortils.
dijous, 26 d’agost del 2010
HAIKUS D'ESTIU - 44
Mar de verds dels prats
tacat per les estrelles
del panical blau.
Joan Antoni Baron.
MAÑANA DE AGOSTO
Esta mañana de agosto he comenzado el día pensado en mi primo Jordi, mis amigos de infancia Joan y Jaume, mi cuñada Sandra, mi colaboradora Alba, el Presidente Obama... No los he conectado en mi mente de forma casual. Twitter me hace sentir...
Josep Lluís de Gabriel
Josep Lluís de Gabriel
dijous, 12 d’agost del 2010
II CERTAMEN DE LITERATURA L'ALJAMIA (AFORISMES)
El consell de redacció de Llibres de L’Aljamia, per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari, ha decidit organitzar el II Certamen de Literatura L’Aljamia. En aquesta segona edició la modalitat triada és l’aforisme.
BASES:
1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L’obra, que no superarà els 300 caràcters amb espais, es penjarà en el mur del grup L’Aljamia.
3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres Diccionari personal (Brosquil Edicions, 2005) i Tot està permés (Llibres de L’Aljamia, 2007), d’Agustí Peiró. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog El riu (http://www.facebook.com/l/d28cen-DZO7Pn8quDogaWndX4hw;unriu.blogspot.com/) publicació digital de microtextos.
4. Les obres es penjaran en el mur de l'Aljamia (al facebook) abans del 20 de setembre del 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.
6. El veredicte s’emetrà abans del 25 de setembre del 2010.
7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
BASES:
1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L’obra, que no superarà els 300 caràcters amb espais, es penjarà en el mur del grup L’Aljamia.
3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres Diccionari personal (Brosquil Edicions, 2005) i Tot està permés (Llibres de L’Aljamia, 2007), d’Agustí Peiró. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog El riu (http://www.facebook.com/l/d28cen-DZO7Pn8quDogaWndX4hw;unriu.blogspot.com/) publicació digital de microtextos.
4. Les obres es penjaran en el mur de l'Aljamia (al facebook) abans del 20 de setembre del 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.
6. El veredicte s’emetrà abans del 25 de setembre del 2010.
7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
II CERTAMEN DE LITERATURA L'ALJAMIA (AFORISMES)
II Certamen de Literatura L'Aljamia (modalitat aforisme)
El consell de redacció de Llibres de L’Aljamia, per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari, ha decidit organitzar el II Certamen de Literatura L’Aljamia. En aquesta segona edició la modalitat triada és l’aforisme.
BASES:
1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L’obra, que no superarà els 300 caràcters amb espais, es penjarà en el mur del grup L’Aljamia.
3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres Diccionari personal (Brosquil Edicions, 2005) i Tot està permés (Llibres de L’Aljamia, 2007), d’Agustí Peiró. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog El riu (http://www.facebook.com/l/d28cen-DZO7Pn8quDogaWndX4hw;unriu.blogspot.com/) publicació digital de microtextos.
4. Les obres es penjaran en el mur de l'Aljamia (al facebook) abans del 20 de setembre del 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.
6. El veredicte s’emetrà abans del 25 de setembre del 2010.
7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
El consell de redacció de Llibres de L’Aljamia, per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari, ha decidit organitzar el II Certamen de Literatura L’Aljamia. En aquesta segona edició la modalitat triada és l’aforisme.
BASES:
1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L’obra, que no superarà els 300 caràcters amb espais, es penjarà en el mur del grup L’Aljamia.
3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres Diccionari personal (Brosquil Edicions, 2005) i Tot està permés (Llibres de L’Aljamia, 2007), d’Agustí Peiró. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog El riu (http://www.facebook.com/l/d28cen-DZO7Pn8quDogaWndX4hw;unriu.blogspot.com/) publicació digital de microtextos.
4. Les obres es penjaran en el mur de l'Aljamia (al facebook) abans del 20 de setembre del 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.
6. El veredicte s’emetrà abans del 25 de setembre del 2010.
7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
dijous, 29 de juliol del 2010
VILADOT-BORDA
"Al cap i a la fi tots som no gran cosa més que una gallina esmaperduda que, a peu coix, busca. Dins el convent, dins la poesia, dins el corral tots anem a la recerca de la identitat mínima".
Guillem Viladot.
Frase enviada per Joan Borda i Boreu.
Guillem Viladot.
Frase enviada per Joan Borda i Boreu.
CENDRES
I
Cendra
cendra,
tu i jo
cendra.
II
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra.
III
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra
...encesa.
Joan Borda i Boreu.
Cendra
cendra,
tu i jo
cendra.
II
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra.
III
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra
...encesa.
Joan Borda i Boreu.
dilluns, 26 de juliol del 2010
PER UNA VEGADA A LA VIDA
L’avi va morir cinc dies després del que havia anunciat. Ens sobtà molt, era un home fidel a les promeses. Tant ho era, que encarreguem les esqueles el dia que ho va dir. Arribat el dia es va llençar per la finestra però no es va matar. A l’hospital, vàrem desendollar la màquina que el mantenia viu. Resàvem perquè morís i aprofitar les esqueles. Per una vegada a la vida no va complir la promesa. Per sort, i amb bolígraf, vam poder canviar el tres per un vuit sense que ningú ho notés.
José Luis García Herrera.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra guardonada
José Luis García Herrera.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra guardonada
LA MORT DEL MAGRANER
Et vestires amb escorça de mort servant, amant fidel, la posa de qui rep un cos. La saba deixà de córrer per les branques; els heralds queien vençuts sobre un munt de pètals vermells; les ferides en l’aspra pell ja no cicatritzarien.
Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.
Mercè Climent.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra finalista
Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.
Mercè Climent.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra finalista
RECORDATORI: ÚLTIMA PRESENTACIÓ DE 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'
Aquest divendres, 30 de juliol a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
diumenge, 25 de juliol del 2010
SUPERVIVÈNCIA
Sobreviurem als impostos, a la reforma laboral, a la congelació de les pensions i al futur expresident Montilla.
El que realment acabarà amb nosaltres, catalans de dins, de fora i d'enmig ÉS LA INVASIÓ DE MOSQUITS i bitxos infectes, arribats de clavagueres i aigües estancades, que ens sotmeten sense pietat a les seves implacables picades. No coneixen ni a ZP ni a Rajoy, ni Duran Lleida ni en Carod Rovira, però claven el seu fibló com ells, sense pietat.
Marta Teixidó.
El que realment acabarà amb nosaltres, catalans de dins, de fora i d'enmig ÉS LA INVASIÓ DE MOSQUITS i bitxos infectes, arribats de clavagueres i aigües estancades, que ens sotmeten sense pietat a les seves implacables picades. No coneixen ni a ZP ni a Rajoy, ni Duran Lleida ni en Carod Rovira, però claven el seu fibló com ells, sense pietat.
Marta Teixidó.
divendres, 23 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
ÚLTIM ACTE - EL QUADERN D'ALBERT CALLS
Divendres 30 de juliol, a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
dilluns, 19 de juliol del 2010
EL PERIODISME DE GABRIELA WIENER
"Un ensayista tradicional cierra la puerta de su despacho y escribe sobre el amor en la gran novela del XIX. Un ensayista pop, en cambio, pone música, escribe un cuento, pasa a una definición, prepara una batería de ejemplos, se fuma un cartón, elabora una secuencia de textos, los samplea, busca una estructura, fuma un cartón, se queda frito, despierta pensando en una nueva, pone más música y escribe de las canciones de amor como síntoma de la mentalidad colectiva. A este segundo tipo pertenece Eloy Fernández Porta".
Fragment de l'entradeta d'una entrevista a Eloy Fernández Porta per a "Barcelones", de Gabriela Wiener.
Fragment de l'entradeta d'una entrevista a Eloy Fernández Porta per a "Barcelones", de Gabriela Wiener.
dimarts, 13 de juliol del 2010
GATS VELLS
Alguns polítics tenen l'habilitat màxima de provocar el caos movent fitxes anticipades. La política és un art per a gats vells, un joc d'escacs que demana el control de les relacions i de les emocions, una perversitat depurada, unes gotes de maldat que garanteixen la supervivència i poder carregar la culpa als altres sense manies, netejant-se les mans millor que ho va fer Pilatos, sense aigua ni sabó.
EL LLAUTÓ
En política no guanya el més bo sinó el menys dolent, sovint al que se li veu menys el llautó. Els que repeteixen les mateixes errades estan condemnats a la derrota.
L'OMBRA DE L'OMBRA
Els polítics que lluiten solament per cobrar a final de mes estan acabats. Probablement es mantindran molts anys al poder, però solament són una ombra, un enderroc.
dissabte, 10 de juliol del 2010
SER O NO SER
Una nació és, estigui anomenada o no en un paper o determinada per un pacte polític.
Això és un fet natural, no sotmès a l'artificialitat de les lleis polítiques i humanes.
Això és un fet natural, no sotmès a l'artificialitat de les lleis polítiques i humanes.
LA SORDESA DE SEPHARAD
Encara que avui s'ha d'alçar ben alt la veu, Espanya està tan sorda que ni cridant ens escoltarà.
PRIMERA MANI
Avui, ja fa dies, estic desencisada i trista. Per això demà aniré a la manifestació que ha convocat Òmnium Cultural. Serà la primera mani de la meva vida. I el millor és que no m'ho he hagut de rumiar gaire: em surt del cor anar-hi. Ja fa temps que he après que s'han de fer sempre les coses que surten del cor. Encara que després tinguin conseqüències. O no en tinguin, que en aquest cas és pitjor.
Care Santos.
Care Santos.
dijous, 1 de juliol del 2010
HIPERACTIVITAT
Un amic m'acaba de definir com a "hiperactiu digital", i no tinc clar si és bo o dolent... Bé, és igual, segueixo: 1011100101000011
Laureà Folch.
Laureà Folch.
diumenge, 27 de juny del 2010
LECTURA RECOMANADA
El gratacel, de Màrius Sampere. Editorial Meteora.
La Divina Comèdia de Dant+El Castell de Kafka+les inquietuds més properes a nosaltres.
La Divina Comèdia de Dant+El Castell de Kafka+les inquietuds més properes a nosaltres.
COCA-COLA
Una llauna de Coca-Cola esclafada dalt de tot un munt de residus d'una paperera de la platja de Cabrera. De fons, milers de banyistes lluitant per un pam de sorra.
A LA PLATJA
Escoltat avui. Una mare li deia als seus fills:
- Us heu tornat uns senyorets, com torneu a posar aquestes condicions no baixarem més a la platja.
- Us heu tornat uns senyorets, com torneu a posar aquestes condicions no baixarem més a la platja.
PUBLICAT A EL PUNT DIGITAL
La revista l'Aljamia convoca un certamen
literari a través de les xarxes socials
27/06/10 12:00 - l'Horta - MANEL ALONSO
No és dir res de l'altre món afirmar que les noves tecnologies oferixen alternatives als canals tradicionals de promoció i difusió de la creació literària en català. El que sí que és nou és que un quadern de creació literària valencià envide d'una manera decidida, sense abandonar l'edició en paper, per l'edició digital.
Així, des de la comarca de l'Horta Nord, els quaderns de literatura de la revista L'Aljamia (fundada l'any 1991 i que el 2003 va obtindre el XIII Premi a la Difusió Literària atorgat pels escriptors valencians), després d'haver creat un grup en el facebook on tenen prop de set-cents seguidors, acaben de posar en marxa, en col·laboració amb el blog El riu. Un espai digital per als microtextos, de l'editor i escriptor del Maresme Albert Calls, el Primer Certamen Literari L'Aljamia de Literatura Breu, un premi que pretenen que es convoque cada dos mesos i que en cada edició estiga dedicat a una modalitat literària diferent: microrelats, poesia, aforismes, etc.
Cada participant podrà penjar en el mur del grup L'Aljamia els treballs que crega oportú sense que superen els 300 caràcters amb espais. El guardó és un petit lot de llibres d'un autor diferent en cada edició. El nom del guardonat en la primera edició es farà públic el pròxim 20 de juliol. Una selecció dels millors textos serà posteriorment publicada en el blog El riu.
literari a través de les xarxes socials
27/06/10 12:00 - l'Horta - MANEL ALONSO
No és dir res de l'altre món afirmar que les noves tecnologies oferixen alternatives als canals tradicionals de promoció i difusió de la creació literària en català. El que sí que és nou és que un quadern de creació literària valencià envide d'una manera decidida, sense abandonar l'edició en paper, per l'edició digital.
Així, des de la comarca de l'Horta Nord, els quaderns de literatura de la revista L'Aljamia (fundada l'any 1991 i que el 2003 va obtindre el XIII Premi a la Difusió Literària atorgat pels escriptors valencians), després d'haver creat un grup en el facebook on tenen prop de set-cents seguidors, acaben de posar en marxa, en col·laboració amb el blog El riu. Un espai digital per als microtextos, de l'editor i escriptor del Maresme Albert Calls, el Primer Certamen Literari L'Aljamia de Literatura Breu, un premi que pretenen que es convoque cada dos mesos i que en cada edició estiga dedicat a una modalitat literària diferent: microrelats, poesia, aforismes, etc.
Cada participant podrà penjar en el mur del grup L'Aljamia els treballs que crega oportú sense que superen els 300 caràcters amb espais. El guardó és un petit lot de llibres d'un autor diferent en cada edició. El nom del guardonat en la primera edició es farà públic el pròxim 20 de juliol. Una selecció dels millors textos serà posteriorment publicada en el blog El riu.
dissabte, 26 de juny del 2010
divendres, 25 de juny del 2010
ELS GUANYADORS DEL CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA, A EL RIU
Periòdicament publicaré a El riu, guanyadors i finalistes d'aquest certamen literari de microliteratura. Cada mes es canviarà el format, però sempre en clau de microescriptura. Participeu-hi a través del Facebook.
I CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA
El consell de redacció de L'Aljamia per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari hem decidit organitzar el I Certamen de Literatura L'Aljamia. En aquesta primera edició la modalitat triada és el microconte.
1. Podran participar obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L'obra que no superarà els 400 caràcters amb espais es penjarà al mur del grup L'Aljamia.
3. El premi consistirà en l'enviament d'un original del dietari El temps no vol quedar penjat (Llibres de l'Aljamia) i del recull de microcontes El carrer dels Bonsais, els dos obra de Manel Alonso.
4. Les obres s'hauran de penjar al mur abans del 15 de juliol de 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de l'Aljamia.
6. El jurat emetrà el veredicte abans del 20 de juliol de 2010.
7. Totes les qüestions no previstes seran resoltes pel jurat de forma inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
I CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA
El consell de redacció de L'Aljamia per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari hem decidit organitzar el I Certamen de Literatura L'Aljamia. En aquesta primera edició la modalitat triada és el microconte.
1. Podran participar obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L'obra que no superarà els 400 caràcters amb espais es penjarà al mur del grup L'Aljamia.
3. El premi consistirà en l'enviament d'un original del dietari El temps no vol quedar penjat (Llibres de l'Aljamia) i del recull de microcontes El carrer dels Bonsais, els dos obra de Manel Alonso.
4. Les obres s'hauran de penjar al mur abans del 15 de juliol de 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de l'Aljamia.
6. El jurat emetrà el veredicte abans del 20 de juliol de 2010.
7. Totes les qüestions no previstes seran resoltes pel jurat de forma inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
dimarts, 22 de juny del 2010
dilluns, 21 de juny del 2010
EL DIBUJANTE DE PECES
se pasaba el tiempo dibujando peces
sobre hojas de papel
y le dije,
¿algo anda mal, Jack?
pero no me contestaba
y su esposa dijo
no busca trabajo
eso es lo que está mal,
y yo me tengo que quedar con
los chicos, no sé cómo carajo
vamos a vivir.
él seguía dibujando peces
sobre hojas de papel
y ni siquiera estaba borracho.
Charles Bukowski.
sobre hojas de papel
y le dije,
¿algo anda mal, Jack?
pero no me contestaba
y su esposa dijo
no busca trabajo
eso es lo que está mal,
y yo me tengo que quedar con
los chicos, no sé cómo carajo
vamos a vivir.
él seguía dibujando peces
sobre hojas de papel
y ni siquiera estaba borracho.
Charles Bukowski.
LITERATURA&TWITTER
En marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter
El passat 14 de juny es va posar oficialment en marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter, batejada amb el nom de Llegim i piulem (@llegimipiulem).
La iniciativa va sorgir després de llegir i compartir a la xarxa una notícia apareguda a El País que parlava de l'èxit d'una tertúlia de llibres en anglès. A Twitter mateix va sorgir la idea de promoure'n una en llengua catalana.
La xarxa, que no entén de fronteres, ha fet possible que @llegimipiulem sigui fruit d'una col·laboració entre gent del País Valencià i del Principat, i que s’estrena amb un llibre l’autor del qual és de la Catalunya Nord, Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís.
La tertúlia, que restarà oberta durant dues setmanes, es podrà seguir a través de @llegimipiulem i també a través dels hashtags #llegimipiulem, #llegim, #xocolata i #lluis.
De moment, prop d’una setantena de persones ja s’han fet seguidors de @llegimipiulem.
http://twitter.com/llegimipiulem
El passat 14 de juny es va posar oficialment en marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter, batejada amb el nom de Llegim i piulem (@llegimipiulem).
La iniciativa va sorgir després de llegir i compartir a la xarxa una notícia apareguda a El País que parlava de l'èxit d'una tertúlia de llibres en anglès. A Twitter mateix va sorgir la idea de promoure'n una en llengua catalana.
La xarxa, que no entén de fronteres, ha fet possible que @llegimipiulem sigui fruit d'una col·laboració entre gent del País Valencià i del Principat, i que s’estrena amb un llibre l’autor del qual és de la Catalunya Nord, Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís.
La tertúlia, que restarà oberta durant dues setmanes, es podrà seguir a través de @llegimipiulem i també a través dels hashtags #llegimipiulem, #llegim, #xocolata i #lluis.
De moment, prop d’una setantena de persones ja s’han fet seguidors de @llegimipiulem.
http://twitter.com/llegimipiulem
divendres, 18 de juny del 2010
PICTÒRICA
Gairebé tot ésser viu es mou per amor a si mateix. I en l'espècie humana, aquest fet, té pinzellades de tragèdia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
