L'home crida la seva solitud
i només sent l'eco de les seves paraules
i el ressò dels altres.
dimarts, 18 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Microtextos
"Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company". John Ray
Aquesta és, precisament, l'essència del mite grec: Eco era una nimfa a la que la gelosa esposa de Zeus, Hera, havia condemnat a perdre la veu, i només a repetir la darrera sil.laba de cada paraula; enamorada de Narcís -si, el que es va enamorar d'ell mateix, el narcicista- va cridar el seu amor en va, i es va emmagrir fins a restar només el seu so entre canyissars i valls.
ResponEliminaUna metàfora del destí humà, la incomunicació.
I tant Rosa Isabel! M'ha agradat molt el teu comentari.
ResponElimina