diumenge, 30 de maig del 2010
EL SO IMPERTINENT D'UN FLUORESCENT
Sé que omplir la soledat amb petjades buides del passat és un error, però el temps se'm fa massa ample i l'espai m'encorba l'espatlla. El so impertinent d'un fluorescent destorba el silenci; hauria de canviar-lo. Demà.
Text inspirat en una fotografia de Ralf Pascual.
Jesús M Tibau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada