divendres, 18 de juny del 2010
EXCÉS DE MÀRQUETING
Espanya, en aquests moments, peca d'un excés de màrqueting en tots els seus àmbits. A més de llegir llibres i fer cursos d'autoajuda, cal practicar.
dijous, 17 de juny del 2010
UN HOME
Un home que es trobava torturat per una gran pena es preguntava amb insistència malaltissa, "per què a mi?, per què a mi?!" I ho feia com si només existís aquella pena. Atrapat en un tràgic laberint que li bloquejava la ment i el cor ignorava que penes n'hi ha per a tots.
Manel Alonso.
Manel Alonso.
NO HAY RUIDO
No hay ruido en el mundo,
no hay paz en los Himalayas,
ambos están dentro de ti.
Paramahamsa Satyananda.
no hay paz en los Himalayas,
ambos están dentro de ti.
Paramahamsa Satyananda.
AUTOIMMOLAR-SE
A Catalunya tenim un cert nacionalisme genocida, que s'assassina a si mateix de forma periòdica, que s'autoimmola en l'altar de la seva pròpia mediocritat.
dilluns, 14 de juny del 2010
EPITAFI
La filosofia del forat:
Ens engendren per un forat.
Naixem, veiem, escoltem, ensumem, mengem i evacuem per un forat.
I al final ens foten en un forat.
La vida és un forat.
Jordi Teixidó Dorda - 1930-1999.
Ens engendren per un forat.
Naixem, veiem, escoltem, ensumem, mengem i evacuem per un forat.
I al final ens foten en un forat.
La vida és un forat.
Jordi Teixidó Dorda - 1930-1999.
diumenge, 6 de juny del 2010
dissabte, 5 de juny del 2010
EL BON TEMPS
En la gespa d'un jardí públic de Cabrera una puput anunciava el bon temps desplegant el seu tupé.
DES DEL CALL...
Des del call veig
el riu que serpenteja
i pren la ciutat.
La ciutat blanca,
hostatge del vell turó,
de la història.
El temps tatuat
a les restes dels murs vells
d'on l'urbs pren el nom.
El riu, des del call,
com un codolar immens,
on mor el poema.
Manel Alonso.
Aquests mciropoemes es refereixen a Sagunt, l'antiga Morvedre, al País Valencià.
LA ROSELLA
De vegades, quan busques la solució al malestar,
-diguem-li angoixa, inquietud, ansietat, insomni-
trobes algú que, de sobte, et recorda com eres abans,
abans de sentir-te com un granet de sorra al desert;
abans de sentir-te com una puça que xucla la sang.
I aquell algú que trobes sense voler, com una moneda
que algú altre ha perdut quan anava corrents, de pressa,
et regala un somriure i et fa saber, com qui no vol la cosa,
que la vida és massa curta i que a ell li agrades com ets;
perquè sempre li has agradat com ets, fins i tot ara.
Aleshores, pot ser que et busquis els peus per saber on són
i que decideixis tornar a caminar per aquella carretera
que vas deixar un dia, quan se’t va espatllar el cotxe.
Pot ser que en lloc d’avançar sense pensar, passegis,
i que de l’asfalt vegis sortir una rosella, petita i brillant.
Betty Doñate.
5 de juny del 2010.
5 HAIKUS DE PRIMAVERA, DE JOAN ANTONI BARON
1
Molinet de vent
tacat de fines gotes
de mandrós plugim.
2
Verds d’oliveres
blaus de cels primaverals
morats de vestes.
3
Badaran les flors,
omplint la tarongina
de sentits la nit.
4
Fugissers instants
dibuixen arabesques
en jardins frescals.
5
Boniques les flors
com pinzellades d’atzur
signe de bon temps.
Joan Antoni Baron.
NUESTRAS VIDAS SON LOS RÍOS...
Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.
Jorge Manrique (1440-1479).
Coplas por la muerte de su padre.
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.
Jorge Manrique (1440-1479).
Coplas por la muerte de su padre.
divendres, 4 de juny del 2010
dimecres, 2 de juny del 2010
ABRIL
En aquest vespre nacrat del teu silenci,
el vent maquilla taques de sobretaula
que guarneixo amb l’enyor de la tarongina.
Fa basarda sentir com el somiqueig,
moll de la teva absència, plora llum.
Per l’escletxa vellutada del desig,
la ciutat m'estalona amb una nit freda.
Compto els cotxes que passen entre tu i jo.
Sandra Casamitjana.
el vent maquilla taques de sobretaula
que guarneixo amb l’enyor de la tarongina.
Fa basarda sentir com el somiqueig,
moll de la teva absència, plora llum.
Per l’escletxa vellutada del desig,
la ciutat m'estalona amb una nit freda.
Compto els cotxes que passen entre tu i jo.
Sandra Casamitjana.
CONSULTORI SENTIMENTAL
Busco desesperadament a l'Elena Francis o la Montserrat Fortuny. La meva existència és la pregunta constant:
Què es pot fer quan a la vida estàs sense feina, hipotecada, pagant despeses imprevistes, sense amor, sense sexe, amb sobrepès i sense ganes de baixar-lo?
Firma: Una ànima perduda.
Enviat per una amiga.
Què es pot fer quan a la vida estàs sense feina, hipotecada, pagant despeses imprevistes, sense amor, sense sexe, amb sobrepès i sense ganes de baixar-lo?
Firma: Una ànima perduda.
Enviat per una amiga.
dimarts, 1 de juny del 2010
PAISATGE HUMÀ
Un negre, cansat, dormint en un banc d'un parc públic de Cabrera amb una Fanta de taronja a la mà. Fa xafogor i sembla que hagi de ploure.
ESTACIÓ DE SAINT CHARLES
L'estació Saint Charles de Marsella, encerclada pel veïnat de Boulevard National. Un cúmul de sorolls i olors de salons de thé algerians, botigues de sabates paquis i perruqueries senegaleses.
Eloi Aymerich.
Eloi Aymerich.
MIG PENSAMENT
M'agrada aquesta brevetat que condensa tants pensaments en tan poques paraules. A veure si et puc passar alguna cosa profunda que no floti com un peix mort en aquest riu no contaminat (ei, això gairebé ja és mig pensament!).
Xavier Gual.
Recuperat d'un correu del Facebook.
Xavier Gual.
Recuperat d'un correu del Facebook.
SOMNIS
Últimament, els meus somnis fan més por que la pròpia realitat...
Helena Novellas Àvila.
Recuperat del Facebook.
Helena Novellas Àvila.
Recuperat del Facebook.
dilluns, 31 de maig del 2010
SEGUIREM NAVEGANT
Seguirem navegant riu amunt! O avall, vés a saber...
Vern Bueno.
Recuperat d'un correu del Hotmail.
Vern Bueno.
Recuperat d'un correu del Hotmail.
diumenge, 30 de maig del 2010
"LA DIMENSIÓ LOCAL, TRASPASSADA A LA XARXA, ES CONVERTEIX EN UNIVERSAL"
El periodista mataroní Vern Bueno m'ha fet una entrevista per al setmanari Capgròs sobre el meu darrer llibre, 'El Quadern d'Albert Calls', on parlo de blocs i entorn digital.
Podeu llegir-la clicant AQUÍ.
Podeu llegir-la clicant AQUÍ.
EL SO IMPERTINENT D'UN FLUORESCENT
Sé que omplir la soledat amb petjades buides del passat és un error, però el temps se'm fa massa ample i l'espai m'encorba l'espatlla. El so impertinent d'un fluorescent destorba el silenci; hauria de canviar-lo. Demà.
Text inspirat en una fotografia de Ralf Pascual.
Jesús M Tibau.
L'IDEALISME
L'idealisme és a la joventut un riu que es va assecant amb la maduresa i que es torna un mar de dubtes i records en la vellesa.
Gabriel Boloix.
Gabriel Boloix.
divendres, 28 de maig del 2010
ANUNCIS CLASSIFICATS
Necessitem Rambo. "Tio catxes", forçut, curt de cervell, malparit i fet depressa, per etapes i en quatre gotes.
Objetiu: Rescat d'Hispània (terra de conills) en mans d'ineptes, inútils, bandarres i rapinyaires de tota mena
No es gratificará perquè estem a la ruïna. Només es pot prometre la Glòria Celestial, sense impostos ni previsió de congelació o reducció de sou.
Els interessats poden adrecar-se personalment a: 1600 Pennsylvania Avenue NW - més coneguda com La Casa Blanca. Preguntar directament per Barack Obama.
També poden trametre un correu electrònic, indicant com a referència: Reduce the defecit Rigth Now (trad.: Redueix el dèficit ara mateix).
Marta Teixidó.
Objetiu: Rescat d'Hispània (terra de conills) en mans d'ineptes, inútils, bandarres i rapinyaires de tota mena
No es gratificará perquè estem a la ruïna. Només es pot prometre la Glòria Celestial, sense impostos ni previsió de congelació o reducció de sou.
Els interessats poden adrecar-se personalment a: 1600 Pennsylvania Avenue NW - més coneguda com La Casa Blanca. Preguntar directament per Barack Obama.
També poden trametre un correu electrònic, indicant com a referència: Reduce the defecit Rigth Now (trad.: Redueix el dèficit ara mateix).
Marta Teixidó.
ELS POLÍTICS NO PENSEN?
La política mor en la seva essència en el moment en el qual no permet llibertat de pensament. Sovint, els polítics ens llegeixen el manual i no reflexionen sobre els fets amb empatia, sinó que són víctimes del dogmatisme.
PRESIDENCIALISMES
Per què tothom vol ser president del Barça?
O de Catalunya?
O d'Espanya?
O dels EUA?
(En la resposta hi ha l'essència de la problemàtica humana).
O de Catalunya?
O d'Espanya?
O dels EUA?
(En la resposta hi ha l'essència de la problemàtica humana).
PAISATGE AMB AUTOPISTA
L'autopista és un magma de metall i de persones movent-se cap a un lloc i un altre. Ens movem perquè no estem preparats per estar quiets, som moviment, som imparables (com a espècie).
dimecres, 26 de maig del 2010
NOUS PERIODISMES
El periodisme ha mort,
ara és el temps del copiar i enganxar
i de cosir trossos de notes de premsa.
ara és el temps del copiar i enganxar
i de cosir trossos de notes de premsa.
dimarts, 25 de maig del 2010
ESPAÑA VA BIEN
La probabilitat que el PSOE o el PP arreglin la situació d'Espanya és, vist hores d'ara, un valor intangible.
NOU MANIFEST COMUNISTA
Pots escriure un senzill i amable poema,
que solament evoqui la tendresa d’una flor,
que acaroni la descripció d’un paisatge
o acosti al lleu moviment de la libel·lula
quan esgrafia un vol dolç, a l’aire,
en el més fals dels inútils jardins,
sota l’esguard de la tarda i la tendra mirada,
viarany de miratges, de la dona que estimes.
O baixar les obscures escales,
amb olor d’urinaris i el parany a cada pas,
de les clavegueres de les grans ciutat
on legions de pobres agonitzen
mentre grans tanques publicitàries
prometen anònims paradisos digitals.
Hi ha qui lluita cada dia per un món millor
mentre d’altres cremen farcells de bitllets
en inútils sacrificis estèrils
als déus pagans de la vergonya.
I l’hedonisme, que sembla triomfar, cada vegada,
però és derrota, sempre, davant del dolor,
de la misèria, de la bandera esquinçada
que reclama, cada instant, una vida més digna.
que solament evoqui la tendresa d’una flor,
que acaroni la descripció d’un paisatge
o acosti al lleu moviment de la libel·lula
quan esgrafia un vol dolç, a l’aire,
en el més fals dels inútils jardins,
sota l’esguard de la tarda i la tendra mirada,
viarany de miratges, de la dona que estimes.
O baixar les obscures escales,
amb olor d’urinaris i el parany a cada pas,
de les clavegueres de les grans ciutat
on legions de pobres agonitzen
mentre grans tanques publicitàries
prometen anònims paradisos digitals.
Hi ha qui lluita cada dia per un món millor
mentre d’altres cremen farcells de bitllets
en inútils sacrificis estèrils
als déus pagans de la vergonya.
I l’hedonisme, que sembla triomfar, cada vegada,
però és derrota, sempre, davant del dolor,
de la misèria, de la bandera esquinçada
que reclama, cada instant, una vida més digna.
dilluns, 24 de maig del 2010
FINAL OVNI
Un dia, al final, arriben a la Terra els extraterrestres en grans naus -han tardat milions d'anys llum en arribar- i solament troben un gran abocador en el que senyoregen les rates.
ÀNGEL CAIGUT
En un racó,
amb les ales
mullades
de petroli,
comptant
bitllets
tacats
de sang,
acaronant
les targetes
de crèdit.
L'àngel
convertit
en carn,
l'home
que un dia
va ser
llum
i glòria,
ara
és
fang.
amb les ales
mullades
de petroli,
comptant
bitllets
tacats
de sang,
acaronant
les targetes
de crèdit.
L'àngel
convertit
en carn,
l'home
que un dia
va ser
llum
i glòria,
ara
és
fang.
E-MAIL ALS CORINTIS
L’home s’adreça a la multitud
i els proclama únics hereus
de la salvació col·lectiva.
N’hi ha que escolten.
D’altres, baden.
Entre el mar de fidels,
el que dubta
i el que badalla.
Un entre tots, com a mínim, s’ho creu.
Quan s’acaba el sermó ningú aplaudeix.
És el torn dels aduladors,
que s’acosten a l’orador
per tocar la seva túnica.
Aleshores, ell marxa, deixant-los en silenci.
La seva soledat és aleshores palpable.
Se’n va. No sense abans demanar-los el vot.
i els proclama únics hereus
de la salvació col·lectiva.
N’hi ha que escolten.
D’altres, baden.
Entre el mar de fidels,
el que dubta
i el que badalla.
Un entre tots, com a mínim, s’ho creu.
Quan s’acaba el sermó ningú aplaudeix.
És el torn dels aduladors,
que s’acosten a l’orador
per tocar la seva túnica.
Aleshores, ell marxa, deixant-los en silenci.
La seva soledat és aleshores palpable.
Se’n va. No sense abans demanar-los el vot.
NEWS LETTER DE LA BÈSTIA
666 milions de famolencs
reclamant a Paris Hilton
que es talli les venes
amb una fulla d’afaitar
rovellada.
reclamant a Paris Hilton
que es talli les venes
amb una fulla d’afaitar
rovellada.
IMBÈCILS
Cada cop n'hi ha més.
Aquest creixement demogràfic progressiu forma part de l'evolució humana.
Aquest creixement demogràfic progressiu forma part de l'evolució humana.
SOMNIS
Quan els depredadors somien en la democràcia ja han pensat en les factories genocides de pollastres o les grans extensions de transgènics.
Per aconseguir una democràcia hauria de canviar molt l'ésser humà.
Per aconseguir una democràcia hauria de canviar molt l'ésser humà.
JOVENTUT DE MERDA
Comptant les honroses excepcions,
una gran part de la joventut
és una projecció virtual.
Estan acomodats,
són nihilistes burgesos,
només lluiten si els prens
l'ampolla de cervesa,
la connexió a Internet
o la Blackberry.
Els altres,
aquells d'ells
que lluiten,
contrasten
de lluny
amb la maregassa
de fems.
¿Què hem fet
per crear
aquestes deixalles
que s'arrosseguen
i s'empassen
totes les mentides?
una gran part de la joventut
és una projecció virtual.
Estan acomodats,
són nihilistes burgesos,
només lluiten si els prens
l'ampolla de cervesa,
la connexió a Internet
o la Blackberry.
Els altres,
aquells d'ells
que lluiten,
contrasten
de lluny
amb la maregassa
de fems.
¿Què hem fet
per crear
aquestes deixalles
que s'arrosseguen
i s'empassen
totes les mentides?
PER QUAN LA REVOLTA?
Gent preparada
que no troba feina
o potser
de 1.000 euros al mes.
I ara ni això!
Multituds de joves
que volen ser funcionaris.
I ara ni això!
Polítics vampírics,
especuladors,
mangantes
de totes
les calanyes
i el més ampli
mostrari
de lladres.
I ens ho empassem tot!
Ens conformem
amb el futbol
i la cervesa
i el cubata
de garrafa
del cap de setmana.
Quan més ens matxaquen
més acotem el cap.
Per quan la revolta?
Va per llarg, em sembla.
que no troba feina
o potser
de 1.000 euros al mes.
I ara ni això!
Multituds de joves
que volen ser funcionaris.
I ara ni això!
Polítics vampírics,
especuladors,
mangantes
de totes
les calanyes
i el més ampli
mostrari
de lladres.
I ens ho empassem tot!
Ens conformem
amb el futbol
i la cervesa
i el cubata
de garrafa
del cap de setmana.
Quan més ens matxaquen
més acotem el cap.
Per quan la revolta?
Va per llarg, em sembla.
RILKE, 3
Queme estas páginas, se lo ruego: si se conservan se vuelven menos verdaderas.
De Cartas a una amiga veneciana, de Rainer Maria Rilke.
De Cartas a una amiga veneciana, de Rainer Maria Rilke.
RILKE, 2
No me da miedo, Querida, entregarle un libro doloroso; no sabrá afligirla. ¿Pues no son las páginas verdadera y valientemente tristes las que mejor nos consuelan?
De Cartas a una amiga veneciana, de Rainer Maria Rilke.
De Cartas a una amiga veneciana, de Rainer Maria Rilke.
dissabte, 22 de maig del 2010
QUÈ ENS ESTAN DIENT?
Quan en Duran (d'Unió) és el polític més valorat a Espanya i a Catalunya, ens estan dient alguna cosa.
NO HI HA SOLUCIÓ
1. Tenim el pitjor moment econòmic.
2. Tenim el pitjor govern possible.
3. Tenim la pitjor oposició possible al govern.
(Suma y sigue).
2. Tenim el pitjor govern possible.
3. Tenim la pitjor oposició possible al govern.
(Suma y sigue).
JUDITH VIVES (MICROTEXTOS)
Purgatori
Posted on juliol 5, 2009
una cuina, un saló, l’habitació d’un nen. Un home que juga a cowboys, però aquest joc no és divertit. Música perversa en forma d’el·lipsi. Un armari que no és un armari, un refugi nuclear on refugiar-se de monstres terribles, que el persegueixen, com una taca negra que és fa més i més grossa quan més s’intenta purgar.
Premonició
Posted on abril 20, 2009
l’udol llastimós d’un gos sota un cel negre de tempesta.
Error
Posted on febrer 19, 2009
alguns supòsits acceptats quan parlaves d’amistat.
Judith Vives.
Posted on juliol 5, 2009
una cuina, un saló, l’habitació d’un nen. Un home que juga a cowboys, però aquest joc no és divertit. Música perversa en forma d’el·lipsi. Un armari que no és un armari, un refugi nuclear on refugiar-se de monstres terribles, que el persegueixen, com una taca negra que és fa més i més grossa quan més s’intenta purgar.
Premonició
Posted on abril 20, 2009
l’udol llastimós d’un gos sota un cel negre de tempesta.
Error
Posted on febrer 19, 2009
alguns supòsits acceptats quan parlaves d’amistat.
Judith Vives.
RILKE
Rilke mor perquè es punxa amb l'espina d'un roser al jardí del castell Muzot, a Suïssa, on vivia retirat i escrivia poemes en francès.
ESPANYISME
Només que obris la TV i vegis els especímens que poblen les teles espanyoles, tens ganes de ser un teletubbi o un barrufet.
HOMENATGE ALS TOROS
Per què ningú reivindica el toro quan en la seva lícita defensa empitona el torero?
SERAFÍ, TORERO
Serafí, torero,
surt al ruedu
amb barretina
i senyera.
I ja es veu,
a la primera,
que més enllà
del capell,
no té res
a la sesera ell
(o serradures
de primera).
surt al ruedu
amb barretina
i senyera.
I ja es veu,
a la primera,
que més enllà
del capell,
no té res
a la sesera ell
(o serradures
de primera).
ANIMALS I PLANTES
Animals i plantes, de Marta Pessarrodona, és un poemari que demostra que no tohom que escriu és un artista i que les coses autèntiques perduren, fins i tot, enmig de la més absoluta mediocritat que estem vivint.
BRICOLATGE
Als forats de la paret, escaiola o guix. Als forats de la fusta, massilla. També massilla blanca pels forats petits de la paret. Continuar buidant el superflu per deixar espai. Canviar la vella corda d'estendre la roba per una de nova. Tot petit pas és un gran pas. No es pot fer el treball de 10 anys en un mes, però sí avançar en la direcció adequada.
dijous, 20 de maig del 2010
LA NATURA, IMPARABLE
De flors grogues, esponeroses i branques verdes. Avui he vist un lletsó arran de l'N-II, a l'entrada de Mataró, on de nit treballen les putes d'origen africà.
Ha nascut enmig d'un foradet de l'acera, a tocar de l'asfalt i sobreviu amb la potència de la natura en l'Indianàpolis diari de la carretera
Ha nascut enmig d'un foradet de l'acera, a tocar de l'asfalt i sobreviu amb la potència de la natura en l'Indianàpolis diari de la carretera
POESÍA VISUAL
Poesía visual: salto en el tiempo: juego de palabras tecleando, tecleando la repetición, ignición en el tiempo: recuerdo infantil y adolescente: magma: caballo encabritado de fuego, lengua de acero: Palabras, mares de sinónimos codificados, olas de fonemas: la música: el impacto del pincel: el silencio.
(Un planeta que se destruye, la función de la bomba H, minas anticarro, laceración, napalm, cibersexo... el silencio de las cataratas y el preludio de la muerte en el vacío: abismo)... más allá del espacio una pared; clavos; bombardeo; la equidistancia y el azar de los dados: naipes manchados de sangre, una letra mayúscula, un poema de Brossa; el absurdo y la coherencia de las silenciosas montañas... un poeta, un pintor y una línea azul en el horizonte, el encefalograma plano, el principio -todo y nada- y el final: código de barras. ¿Qué es para tí la poesía visual?
(Un planeta que se destruye, la función de la bomba H, minas anticarro, laceración, napalm, cibersexo... el silencio de las cataratas y el preludio de la muerte en el vacío: abismo)... más allá del espacio una pared; clavos; bombardeo; la equidistancia y el azar de los dados: naipes manchados de sangre, una letra mayúscula, un poema de Brossa; el absurdo y la coherencia de las silenciosas montañas... un poeta, un pintor y una línea azul en el horizonte, el encefalograma plano, el principio -todo y nada- y el final: código de barras. ¿Qué es para tí la poesía visual?
EPITAFI
F decidí un dia que estava cansat de viure.
Va caminar fins al cementiri municipal amb una làpida sota el braç que havia comprat de segona mà al marbrista i un retolador Edding 2000 per fer-hi una inscripció.
Cercà un lloc amb gespa i la terra flonja, cavà un forat amb una pala que havia manllevat a l'enterramorts i es va asseure a meditar quin seria el seu epitafi.
De fet, van passar 48 hores sense que aconseguís decidir-ne un. Finalment, però, optà per seguir viu, plenament conscient que aquest era el millor epitafi que podia haver escollit.
Va caminar fins al cementiri municipal amb una làpida sota el braç que havia comprat de segona mà al marbrista i un retolador Edding 2000 per fer-hi una inscripció.
Cercà un lloc amb gespa i la terra flonja, cavà un forat amb una pala que havia manllevat a l'enterramorts i es va asseure a meditar quin seria el seu epitafi.
De fet, van passar 48 hores sense que aconseguís decidir-ne un. Finalment, però, optà per seguir viu, plenament conscient que aquest era el millor epitafi que podia haver escollit.
SALUTACIONS
- Bon dia -va dir-li el Sr. del barret quan va passar davant seu.
- Bon dia - va contestar-li ell.
Tot seguit se n'adonà que en cap moment li desitjava un bon dia, que en el fons era un fals i un hipòcrita, va enfilar-se dalt d'un pont i es llançà al riu, desenganyat de si mateix.
- Bon dia - va contestar-li ell.
Tot seguit se n'adonà que en cap moment li desitjava un bon dia, que en el fons era un fals i un hipòcrita, va enfilar-se dalt d'un pont i es llançà al riu, desenganyat de si mateix.
ÉS TARD...
És tard, massa tard, i encara sóc davant l'ordinador. Organitzant projectes, pensant mogudes, estructurant el futur... Moltes idees, molts negocis i pocs calers. Fins demà... Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone.
Joan Salicrú
Joan Salicrú
IN-COMPETENTS
Aquesta societat ha premiat la incompetència
fins a la sacietat,
ara ens arriba la factura.
fins a la sacietat,
ara ens arriba la factura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
