"Al cap i a la fi tots som no gran cosa més que una gallina esmaperduda que, a peu coix, busca. Dins el convent, dins la poesia, dins el corral tots anem a la recerca de la identitat mínima".
Guillem Viladot.
Frase enviada per Joan Borda i Boreu.
dijous, 29 de juliol del 2010
CENDRES
I
Cendra
cendra,
tu i jo
cendra.
II
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra.
III
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra
...encesa.
Joan Borda i Boreu.
Cendra
cendra,
tu i jo
cendra.
II
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra.
III
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra
...encesa.
Joan Borda i Boreu.
dilluns, 26 de juliol del 2010
PER UNA VEGADA A LA VIDA
L’avi va morir cinc dies després del que havia anunciat. Ens sobtà molt, era un home fidel a les promeses. Tant ho era, que encarreguem les esqueles el dia que ho va dir. Arribat el dia es va llençar per la finestra però no es va matar. A l’hospital, vàrem desendollar la màquina que el mantenia viu. Resàvem perquè morís i aprofitar les esqueles. Per una vegada a la vida no va complir la promesa. Per sort, i amb bolígraf, vam poder canviar el tres per un vuit sense que ningú ho notés.
José Luis García Herrera.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra guardonada
José Luis García Herrera.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra guardonada
LA MORT DEL MAGRANER
Et vestires amb escorça de mort servant, amant fidel, la posa de qui rep un cos. La saba deixà de córrer per les branques; els heralds queien vençuts sobre un munt de pètals vermells; les ferides en l’aspra pell ja no cicatritzarien.
Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.
Mercè Climent.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra finalista
Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.
Mercè Climent.
I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra finalista
RECORDATORI: ÚLTIMA PRESENTACIÓ DE 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'
Aquest divendres, 30 de juliol a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
diumenge, 25 de juliol del 2010
SUPERVIVÈNCIA
Sobreviurem als impostos, a la reforma laboral, a la congelació de les pensions i al futur expresident Montilla.
El que realment acabarà amb nosaltres, catalans de dins, de fora i d'enmig ÉS LA INVASIÓ DE MOSQUITS i bitxos infectes, arribats de clavagueres i aigües estancades, que ens sotmeten sense pietat a les seves implacables picades. No coneixen ni a ZP ni a Rajoy, ni Duran Lleida ni en Carod Rovira, però claven el seu fibló com ells, sense pietat.
Marta Teixidó.
El que realment acabarà amb nosaltres, catalans de dins, de fora i d'enmig ÉS LA INVASIÓ DE MOSQUITS i bitxos infectes, arribats de clavagueres i aigües estancades, que ens sotmeten sense pietat a les seves implacables picades. No coneixen ni a ZP ni a Rajoy, ni Duran Lleida ni en Carod Rovira, però claven el seu fibló com ells, sense pietat.
Marta Teixidó.
divendres, 23 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
ÚLTIM ACTE - EL QUADERN D'ALBERT CALLS
Divendres 30 de juliol, a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.
'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.
Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.
dilluns, 19 de juliol del 2010
EL PERIODISME DE GABRIELA WIENER
"Un ensayista tradicional cierra la puerta de su despacho y escribe sobre el amor en la gran novela del XIX. Un ensayista pop, en cambio, pone música, escribe un cuento, pasa a una definición, prepara una batería de ejemplos, se fuma un cartón, elabora una secuencia de textos, los samplea, busca una estructura, fuma un cartón, se queda frito, despierta pensando en una nueva, pone más música y escribe de las canciones de amor como síntoma de la mentalidad colectiva. A este segundo tipo pertenece Eloy Fernández Porta".
Fragment de l'entradeta d'una entrevista a Eloy Fernández Porta per a "Barcelones", de Gabriela Wiener.
Fragment de l'entradeta d'una entrevista a Eloy Fernández Porta per a "Barcelones", de Gabriela Wiener.
dimarts, 13 de juliol del 2010
GATS VELLS
Alguns polítics tenen l'habilitat màxima de provocar el caos movent fitxes anticipades. La política és un art per a gats vells, un joc d'escacs que demana el control de les relacions i de les emocions, una perversitat depurada, unes gotes de maldat que garanteixen la supervivència i poder carregar la culpa als altres sense manies, netejant-se les mans millor que ho va fer Pilatos, sense aigua ni sabó.
EL LLAUTÓ
En política no guanya el més bo sinó el menys dolent, sovint al que se li veu menys el llautó. Els que repeteixen les mateixes errades estan condemnats a la derrota.
L'OMBRA DE L'OMBRA
Els polítics que lluiten solament per cobrar a final de mes estan acabats. Probablement es mantindran molts anys al poder, però solament són una ombra, un enderroc.
dissabte, 10 de juliol del 2010
SER O NO SER
Una nació és, estigui anomenada o no en un paper o determinada per un pacte polític.
Això és un fet natural, no sotmès a l'artificialitat de les lleis polítiques i humanes.
Això és un fet natural, no sotmès a l'artificialitat de les lleis polítiques i humanes.
LA SORDESA DE SEPHARAD
Encara que avui s'ha d'alçar ben alt la veu, Espanya està tan sorda que ni cridant ens escoltarà.
PRIMERA MANI
Avui, ja fa dies, estic desencisada i trista. Per això demà aniré a la manifestació que ha convocat Òmnium Cultural. Serà la primera mani de la meva vida. I el millor és que no m'ho he hagut de rumiar gaire: em surt del cor anar-hi. Ja fa temps que he après que s'han de fer sempre les coses que surten del cor. Encara que després tinguin conseqüències. O no en tinguin, que en aquest cas és pitjor.
Care Santos.
Care Santos.
dijous, 1 de juliol del 2010
HIPERACTIVITAT
Un amic m'acaba de definir com a "hiperactiu digital", i no tinc clar si és bo o dolent... Bé, és igual, segueixo: 1011100101000011
Laureà Folch.
Laureà Folch.
diumenge, 27 de juny del 2010
LECTURA RECOMANADA
El gratacel, de Màrius Sampere. Editorial Meteora.
La Divina Comèdia de Dant+El Castell de Kafka+les inquietuds més properes a nosaltres.
La Divina Comèdia de Dant+El Castell de Kafka+les inquietuds més properes a nosaltres.
COCA-COLA
Una llauna de Coca-Cola esclafada dalt de tot un munt de residus d'una paperera de la platja de Cabrera. De fons, milers de banyistes lluitant per un pam de sorra.
A LA PLATJA
Escoltat avui. Una mare li deia als seus fills:
- Us heu tornat uns senyorets, com torneu a posar aquestes condicions no baixarem més a la platja.
- Us heu tornat uns senyorets, com torneu a posar aquestes condicions no baixarem més a la platja.
PUBLICAT A EL PUNT DIGITAL
La revista l'Aljamia convoca un certamen
literari a través de les xarxes socials
27/06/10 12:00 - l'Horta - MANEL ALONSO
No és dir res de l'altre món afirmar que les noves tecnologies oferixen alternatives als canals tradicionals de promoció i difusió de la creació literària en català. El que sí que és nou és que un quadern de creació literària valencià envide d'una manera decidida, sense abandonar l'edició en paper, per l'edició digital.
Així, des de la comarca de l'Horta Nord, els quaderns de literatura de la revista L'Aljamia (fundada l'any 1991 i que el 2003 va obtindre el XIII Premi a la Difusió Literària atorgat pels escriptors valencians), després d'haver creat un grup en el facebook on tenen prop de set-cents seguidors, acaben de posar en marxa, en col·laboració amb el blog El riu. Un espai digital per als microtextos, de l'editor i escriptor del Maresme Albert Calls, el Primer Certamen Literari L'Aljamia de Literatura Breu, un premi que pretenen que es convoque cada dos mesos i que en cada edició estiga dedicat a una modalitat literària diferent: microrelats, poesia, aforismes, etc.
Cada participant podrà penjar en el mur del grup L'Aljamia els treballs que crega oportú sense que superen els 300 caràcters amb espais. El guardó és un petit lot de llibres d'un autor diferent en cada edició. El nom del guardonat en la primera edició es farà públic el pròxim 20 de juliol. Una selecció dels millors textos serà posteriorment publicada en el blog El riu.
literari a través de les xarxes socials
27/06/10 12:00 - l'Horta - MANEL ALONSO
No és dir res de l'altre món afirmar que les noves tecnologies oferixen alternatives als canals tradicionals de promoció i difusió de la creació literària en català. El que sí que és nou és que un quadern de creació literària valencià envide d'una manera decidida, sense abandonar l'edició en paper, per l'edició digital.
Així, des de la comarca de l'Horta Nord, els quaderns de literatura de la revista L'Aljamia (fundada l'any 1991 i que el 2003 va obtindre el XIII Premi a la Difusió Literària atorgat pels escriptors valencians), després d'haver creat un grup en el facebook on tenen prop de set-cents seguidors, acaben de posar en marxa, en col·laboració amb el blog El riu. Un espai digital per als microtextos, de l'editor i escriptor del Maresme Albert Calls, el Primer Certamen Literari L'Aljamia de Literatura Breu, un premi que pretenen que es convoque cada dos mesos i que en cada edició estiga dedicat a una modalitat literària diferent: microrelats, poesia, aforismes, etc.
Cada participant podrà penjar en el mur del grup L'Aljamia els treballs que crega oportú sense que superen els 300 caràcters amb espais. El guardó és un petit lot de llibres d'un autor diferent en cada edició. El nom del guardonat en la primera edició es farà públic el pròxim 20 de juliol. Una selecció dels millors textos serà posteriorment publicada en el blog El riu.
dissabte, 26 de juny del 2010
divendres, 25 de juny del 2010
ELS GUANYADORS DEL CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA, A EL RIU
Periòdicament publicaré a El riu, guanyadors i finalistes d'aquest certamen literari de microliteratura. Cada mes es canviarà el format, però sempre en clau de microescriptura. Participeu-hi a través del Facebook.
I CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA
El consell de redacció de L'Aljamia per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari hem decidit organitzar el I Certamen de Literatura L'Aljamia. En aquesta primera edició la modalitat triada és el microconte.
1. Podran participar obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L'obra que no superarà els 400 caràcters amb espais es penjarà al mur del grup L'Aljamia.
3. El premi consistirà en l'enviament d'un original del dietari El temps no vol quedar penjat (Llibres de l'Aljamia) i del recull de microcontes El carrer dels Bonsais, els dos obra de Manel Alonso.
4. Les obres s'hauran de penjar al mur abans del 15 de juliol de 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de l'Aljamia.
6. El jurat emetrà el veredicte abans del 20 de juliol de 2010.
7. Totes les qüestions no previstes seran resoltes pel jurat de forma inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
I CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA
El consell de redacció de L'Aljamia per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari hem decidit organitzar el I Certamen de Literatura L'Aljamia. En aquesta primera edició la modalitat triada és el microconte.
1. Podran participar obres escrites en català, originals i inèdites.
2. L'obra que no superarà els 400 caràcters amb espais es penjarà al mur del grup L'Aljamia.
3. El premi consistirà en l'enviament d'un original del dietari El temps no vol quedar penjat (Llibres de l'Aljamia) i del recull de microcontes El carrer dels Bonsais, els dos obra de Manel Alonso.
4. Les obres s'hauran de penjar al mur abans del 15 de juliol de 2010.
5. El jurat estarà format pel consell de redacció de l'Aljamia.
6. El jurat emetrà el veredicte abans del 20 de juliol de 2010.
7. Totes les qüestions no previstes seran resoltes pel jurat de forma inapel·lable.
8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
dimarts, 22 de juny del 2010
dilluns, 21 de juny del 2010
EL DIBUJANTE DE PECES
se pasaba el tiempo dibujando peces
sobre hojas de papel
y le dije,
¿algo anda mal, Jack?
pero no me contestaba
y su esposa dijo
no busca trabajo
eso es lo que está mal,
y yo me tengo que quedar con
los chicos, no sé cómo carajo
vamos a vivir.
él seguía dibujando peces
sobre hojas de papel
y ni siquiera estaba borracho.
Charles Bukowski.
sobre hojas de papel
y le dije,
¿algo anda mal, Jack?
pero no me contestaba
y su esposa dijo
no busca trabajo
eso es lo que está mal,
y yo me tengo que quedar con
los chicos, no sé cómo carajo
vamos a vivir.
él seguía dibujando peces
sobre hojas de papel
y ni siquiera estaba borracho.
Charles Bukowski.
LITERATURA&TWITTER
En marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter
El passat 14 de juny es va posar oficialment en marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter, batejada amb el nom de Llegim i piulem (@llegimipiulem).
La iniciativa va sorgir després de llegir i compartir a la xarxa una notícia apareguda a El País que parlava de l'èxit d'una tertúlia de llibres en anglès. A Twitter mateix va sorgir la idea de promoure'n una en llengua catalana.
La xarxa, que no entén de fronteres, ha fet possible que @llegimipiulem sigui fruit d'una col·laboració entre gent del País Valencià i del Principat, i que s’estrena amb un llibre l’autor del qual és de la Catalunya Nord, Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís.
La tertúlia, que restarà oberta durant dues setmanes, es podrà seguir a través de @llegimipiulem i també a través dels hashtags #llegimipiulem, #llegim, #xocolata i #lluis.
De moment, prop d’una setantena de persones ja s’han fet seguidors de @llegimipiulem.
http://twitter.com/llegimipiulem
El passat 14 de juny es va posar oficialment en marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter, batejada amb el nom de Llegim i piulem (@llegimipiulem).
La iniciativa va sorgir després de llegir i compartir a la xarxa una notícia apareguda a El País que parlava de l'èxit d'una tertúlia de llibres en anglès. A Twitter mateix va sorgir la idea de promoure'n una en llengua catalana.
La xarxa, que no entén de fronteres, ha fet possible que @llegimipiulem sigui fruit d'una col·laboració entre gent del País Valencià i del Principat, i que s’estrena amb un llibre l’autor del qual és de la Catalunya Nord, Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís.
La tertúlia, que restarà oberta durant dues setmanes, es podrà seguir a través de @llegimipiulem i també a través dels hashtags #llegimipiulem, #llegim, #xocolata i #lluis.
De moment, prop d’una setantena de persones ja s’han fet seguidors de @llegimipiulem.
http://twitter.com/llegimipiulem
divendres, 18 de juny del 2010
PICTÒRICA
Gairebé tot ésser viu es mou per amor a si mateix. I en l'espècie humana, aquest fet, té pinzellades de tragèdia.
EXCÉS DE MÀRQUETING
Espanya, en aquests moments, peca d'un excés de màrqueting en tots els seus àmbits. A més de llegir llibres i fer cursos d'autoajuda, cal practicar.
dijous, 17 de juny del 2010
UN HOME
Un home que es trobava torturat per una gran pena es preguntava amb insistència malaltissa, "per què a mi?, per què a mi?!" I ho feia com si només existís aquella pena. Atrapat en un tràgic laberint que li bloquejava la ment i el cor ignorava que penes n'hi ha per a tots.
Manel Alonso.
Manel Alonso.
NO HAY RUIDO
No hay ruido en el mundo,
no hay paz en los Himalayas,
ambos están dentro de ti.
Paramahamsa Satyananda.
no hay paz en los Himalayas,
ambos están dentro de ti.
Paramahamsa Satyananda.
AUTOIMMOLAR-SE
A Catalunya tenim un cert nacionalisme genocida, que s'assassina a si mateix de forma periòdica, que s'autoimmola en l'altar de la seva pròpia mediocritat.
dilluns, 14 de juny del 2010
EPITAFI
La filosofia del forat:
Ens engendren per un forat.
Naixem, veiem, escoltem, ensumem, mengem i evacuem per un forat.
I al final ens foten en un forat.
La vida és un forat.
Jordi Teixidó Dorda - 1930-1999.
Ens engendren per un forat.
Naixem, veiem, escoltem, ensumem, mengem i evacuem per un forat.
I al final ens foten en un forat.
La vida és un forat.
Jordi Teixidó Dorda - 1930-1999.
diumenge, 6 de juny del 2010
dissabte, 5 de juny del 2010
EL BON TEMPS
En la gespa d'un jardí públic de Cabrera una puput anunciava el bon temps desplegant el seu tupé.
DES DEL CALL...
Des del call veig
el riu que serpenteja
i pren la ciutat.
La ciutat blanca,
hostatge del vell turó,
de la història.
El temps tatuat
a les restes dels murs vells
d'on l'urbs pren el nom.
El riu, des del call,
com un codolar immens,
on mor el poema.
Manel Alonso.
Aquests mciropoemes es refereixen a Sagunt, l'antiga Morvedre, al País Valencià.
LA ROSELLA
De vegades, quan busques la solució al malestar,
-diguem-li angoixa, inquietud, ansietat, insomni-
trobes algú que, de sobte, et recorda com eres abans,
abans de sentir-te com un granet de sorra al desert;
abans de sentir-te com una puça que xucla la sang.
I aquell algú que trobes sense voler, com una moneda
que algú altre ha perdut quan anava corrents, de pressa,
et regala un somriure i et fa saber, com qui no vol la cosa,
que la vida és massa curta i que a ell li agrades com ets;
perquè sempre li has agradat com ets, fins i tot ara.
Aleshores, pot ser que et busquis els peus per saber on són
i que decideixis tornar a caminar per aquella carretera
que vas deixar un dia, quan se’t va espatllar el cotxe.
Pot ser que en lloc d’avançar sense pensar, passegis,
i que de l’asfalt vegis sortir una rosella, petita i brillant.
Betty Doñate.
5 de juny del 2010.
5 HAIKUS DE PRIMAVERA, DE JOAN ANTONI BARON
1
Molinet de vent
tacat de fines gotes
de mandrós plugim.
2
Verds d’oliveres
blaus de cels primaverals
morats de vestes.
3
Badaran les flors,
omplint la tarongina
de sentits la nit.
4
Fugissers instants
dibuixen arabesques
en jardins frescals.
5
Boniques les flors
com pinzellades d’atzur
signe de bon temps.
Joan Antoni Baron.
NUESTRAS VIDAS SON LOS RÍOS...
Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.
Jorge Manrique (1440-1479).
Coplas por la muerte de su padre.
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.
Jorge Manrique (1440-1479).
Coplas por la muerte de su padre.
divendres, 4 de juny del 2010
dimecres, 2 de juny del 2010
ABRIL
En aquest vespre nacrat del teu silenci,
el vent maquilla taques de sobretaula
que guarneixo amb l’enyor de la tarongina.
Fa basarda sentir com el somiqueig,
moll de la teva absència, plora llum.
Per l’escletxa vellutada del desig,
la ciutat m'estalona amb una nit freda.
Compto els cotxes que passen entre tu i jo.
Sandra Casamitjana.
el vent maquilla taques de sobretaula
que guarneixo amb l’enyor de la tarongina.
Fa basarda sentir com el somiqueig,
moll de la teva absència, plora llum.
Per l’escletxa vellutada del desig,
la ciutat m'estalona amb una nit freda.
Compto els cotxes que passen entre tu i jo.
Sandra Casamitjana.
CONSULTORI SENTIMENTAL
Busco desesperadament a l'Elena Francis o la Montserrat Fortuny. La meva existència és la pregunta constant:
Què es pot fer quan a la vida estàs sense feina, hipotecada, pagant despeses imprevistes, sense amor, sense sexe, amb sobrepès i sense ganes de baixar-lo?
Firma: Una ànima perduda.
Enviat per una amiga.
Què es pot fer quan a la vida estàs sense feina, hipotecada, pagant despeses imprevistes, sense amor, sense sexe, amb sobrepès i sense ganes de baixar-lo?
Firma: Una ànima perduda.
Enviat per una amiga.
dimarts, 1 de juny del 2010
PAISATGE HUMÀ
Un negre, cansat, dormint en un banc d'un parc públic de Cabrera amb una Fanta de taronja a la mà. Fa xafogor i sembla que hagi de ploure.
ESTACIÓ DE SAINT CHARLES
L'estació Saint Charles de Marsella, encerclada pel veïnat de Boulevard National. Un cúmul de sorolls i olors de salons de thé algerians, botigues de sabates paquis i perruqueries senegaleses.
Eloi Aymerich.
Eloi Aymerich.
MIG PENSAMENT
M'agrada aquesta brevetat que condensa tants pensaments en tan poques paraules. A veure si et puc passar alguna cosa profunda que no floti com un peix mort en aquest riu no contaminat (ei, això gairebé ja és mig pensament!).
Xavier Gual.
Recuperat d'un correu del Facebook.
Xavier Gual.
Recuperat d'un correu del Facebook.
SOMNIS
Últimament, els meus somnis fan més por que la pròpia realitat...
Helena Novellas Àvila.
Recuperat del Facebook.
Helena Novellas Àvila.
Recuperat del Facebook.
dilluns, 31 de maig del 2010
SEGUIREM NAVEGANT
Seguirem navegant riu amunt! O avall, vés a saber...
Vern Bueno.
Recuperat d'un correu del Hotmail.
Vern Bueno.
Recuperat d'un correu del Hotmail.
diumenge, 30 de maig del 2010
"LA DIMENSIÓ LOCAL, TRASPASSADA A LA XARXA, ES CONVERTEIX EN UNIVERSAL"
El periodista mataroní Vern Bueno m'ha fet una entrevista per al setmanari Capgròs sobre el meu darrer llibre, 'El Quadern d'Albert Calls', on parlo de blocs i entorn digital.
Podeu llegir-la clicant AQUÍ.
Podeu llegir-la clicant AQUÍ.
EL SO IMPERTINENT D'UN FLUORESCENT
Sé que omplir la soledat amb petjades buides del passat és un error, però el temps se'm fa massa ample i l'espai m'encorba l'espatlla. El so impertinent d'un fluorescent destorba el silenci; hauria de canviar-lo. Demà.
Text inspirat en una fotografia de Ralf Pascual.
Jesús M Tibau.
L'IDEALISME
L'idealisme és a la joventut un riu que es va assecant amb la maduresa i que es torna un mar de dubtes i records en la vellesa.
Gabriel Boloix.
Gabriel Boloix.
divendres, 28 de maig del 2010
ANUNCIS CLASSIFICATS
Necessitem Rambo. "Tio catxes", forçut, curt de cervell, malparit i fet depressa, per etapes i en quatre gotes.
Objetiu: Rescat d'Hispània (terra de conills) en mans d'ineptes, inútils, bandarres i rapinyaires de tota mena
No es gratificará perquè estem a la ruïna. Només es pot prometre la Glòria Celestial, sense impostos ni previsió de congelació o reducció de sou.
Els interessats poden adrecar-se personalment a: 1600 Pennsylvania Avenue NW - més coneguda com La Casa Blanca. Preguntar directament per Barack Obama.
També poden trametre un correu electrònic, indicant com a referència: Reduce the defecit Rigth Now (trad.: Redueix el dèficit ara mateix).
Marta Teixidó.
Objetiu: Rescat d'Hispània (terra de conills) en mans d'ineptes, inútils, bandarres i rapinyaires de tota mena
No es gratificará perquè estem a la ruïna. Només es pot prometre la Glòria Celestial, sense impostos ni previsió de congelació o reducció de sou.
Els interessats poden adrecar-se personalment a: 1600 Pennsylvania Avenue NW - més coneguda com La Casa Blanca. Preguntar directament per Barack Obama.
També poden trametre un correu electrònic, indicant com a referència: Reduce the defecit Rigth Now (trad.: Redueix el dèficit ara mateix).
Marta Teixidó.
ELS POLÍTICS NO PENSEN?
La política mor en la seva essència en el moment en el qual no permet llibertat de pensament. Sovint, els polítics ens llegeixen el manual i no reflexionen sobre els fets amb empatia, sinó que són víctimes del dogmatisme.
PRESIDENCIALISMES
Per què tothom vol ser president del Barça?
O de Catalunya?
O d'Espanya?
O dels EUA?
(En la resposta hi ha l'essència de la problemàtica humana).
O de Catalunya?
O d'Espanya?
O dels EUA?
(En la resposta hi ha l'essència de la problemàtica humana).
PAISATGE AMB AUTOPISTA
L'autopista és un magma de metall i de persones movent-se cap a un lloc i un altre. Ens movem perquè no estem preparats per estar quiets, som moviment, som imparables (com a espècie).
dimecres, 26 de maig del 2010
NOUS PERIODISMES
El periodisme ha mort,
ara és el temps del copiar i enganxar
i de cosir trossos de notes de premsa.
ara és el temps del copiar i enganxar
i de cosir trossos de notes de premsa.
dimarts, 25 de maig del 2010
ESPAÑA VA BIEN
La probabilitat que el PSOE o el PP arreglin la situació d'Espanya és, vist hores d'ara, un valor intangible.
NOU MANIFEST COMUNISTA
Pots escriure un senzill i amable poema,
que solament evoqui la tendresa d’una flor,
que acaroni la descripció d’un paisatge
o acosti al lleu moviment de la libel·lula
quan esgrafia un vol dolç, a l’aire,
en el més fals dels inútils jardins,
sota l’esguard de la tarda i la tendra mirada,
viarany de miratges, de la dona que estimes.
O baixar les obscures escales,
amb olor d’urinaris i el parany a cada pas,
de les clavegueres de les grans ciutat
on legions de pobres agonitzen
mentre grans tanques publicitàries
prometen anònims paradisos digitals.
Hi ha qui lluita cada dia per un món millor
mentre d’altres cremen farcells de bitllets
en inútils sacrificis estèrils
als déus pagans de la vergonya.
I l’hedonisme, que sembla triomfar, cada vegada,
però és derrota, sempre, davant del dolor,
de la misèria, de la bandera esquinçada
que reclama, cada instant, una vida més digna.
que solament evoqui la tendresa d’una flor,
que acaroni la descripció d’un paisatge
o acosti al lleu moviment de la libel·lula
quan esgrafia un vol dolç, a l’aire,
en el més fals dels inútils jardins,
sota l’esguard de la tarda i la tendra mirada,
viarany de miratges, de la dona que estimes.
O baixar les obscures escales,
amb olor d’urinaris i el parany a cada pas,
de les clavegueres de les grans ciutat
on legions de pobres agonitzen
mentre grans tanques publicitàries
prometen anònims paradisos digitals.
Hi ha qui lluita cada dia per un món millor
mentre d’altres cremen farcells de bitllets
en inútils sacrificis estèrils
als déus pagans de la vergonya.
I l’hedonisme, que sembla triomfar, cada vegada,
però és derrota, sempre, davant del dolor,
de la misèria, de la bandera esquinçada
que reclama, cada instant, una vida més digna.
dilluns, 24 de maig del 2010
FINAL OVNI
Un dia, al final, arriben a la Terra els extraterrestres en grans naus -han tardat milions d'anys llum en arribar- i solament troben un gran abocador en el que senyoregen les rates.
ÀNGEL CAIGUT
En un racó,
amb les ales
mullades
de petroli,
comptant
bitllets
tacats
de sang,
acaronant
les targetes
de crèdit.
L'àngel
convertit
en carn,
l'home
que un dia
va ser
llum
i glòria,
ara
és
fang.
amb les ales
mullades
de petroli,
comptant
bitllets
tacats
de sang,
acaronant
les targetes
de crèdit.
L'àngel
convertit
en carn,
l'home
que un dia
va ser
llum
i glòria,
ara
és
fang.
E-MAIL ALS CORINTIS
L’home s’adreça a la multitud
i els proclama únics hereus
de la salvació col·lectiva.
N’hi ha que escolten.
D’altres, baden.
Entre el mar de fidels,
el que dubta
i el que badalla.
Un entre tots, com a mínim, s’ho creu.
Quan s’acaba el sermó ningú aplaudeix.
És el torn dels aduladors,
que s’acosten a l’orador
per tocar la seva túnica.
Aleshores, ell marxa, deixant-los en silenci.
La seva soledat és aleshores palpable.
Se’n va. No sense abans demanar-los el vot.
i els proclama únics hereus
de la salvació col·lectiva.
N’hi ha que escolten.
D’altres, baden.
Entre el mar de fidels,
el que dubta
i el que badalla.
Un entre tots, com a mínim, s’ho creu.
Quan s’acaba el sermó ningú aplaudeix.
És el torn dels aduladors,
que s’acosten a l’orador
per tocar la seva túnica.
Aleshores, ell marxa, deixant-los en silenci.
La seva soledat és aleshores palpable.
Se’n va. No sense abans demanar-los el vot.
NEWS LETTER DE LA BÈSTIA
666 milions de famolencs
reclamant a Paris Hilton
que es talli les venes
amb una fulla d’afaitar
rovellada.
reclamant a Paris Hilton
que es talli les venes
amb una fulla d’afaitar
rovellada.
IMBÈCILS
Cada cop n'hi ha més.
Aquest creixement demogràfic progressiu forma part de l'evolució humana.
Aquest creixement demogràfic progressiu forma part de l'evolució humana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
