E L R I U


Una publicació digital de microtextos

Un projecte literari iniciat el 16-5-2010

"Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company". John Ray



dijous, 29 de juliol del 2010

VILADOT-BORDA

"Al cap i a la fi tots som no gran cosa més que una gallina esmaperduda que, a peu coix, busca. Dins el convent, dins la poesia, dins el corral tots anem a la recerca de la identitat mínima".

Guillem Viladot.

Frase enviada per Joan Borda i Boreu.

CENDRES

I
Cendra
cendra,
tu i jo
cendra.

II
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra.

III
Cendra
cendra,
tu i jo
jove cendra
...encesa.

Joan Borda i Boreu.

dilluns, 26 de juliol del 2010

PER UNA VEGADA A LA VIDA

L’avi va morir cinc dies després del que havia anunciat. Ens sobtà molt, era un home fidel a les promeses. Tant ho era, que encarreguem les esqueles el dia que ho va dir. Arribat el dia es va llençar per la finestra però no es va matar. A l’hospital, vàrem desendollar la màquina que el mantenia viu. Resàvem perquè morís i aprofitar les esqueles. Per una vegada a la vida no va complir la promesa. Per sort, i amb bolígraf, vam poder canviar el tres per un vuit sense que ningú ho notés.

José Luis García Herrera.

I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra guardonada

LA MORT DEL MAGRANER

Et vestires amb escorça de mort servant, amant fidel, la posa de qui rep un cos. La saba deixà de córrer per les branques; els heralds queien vençuts sobre un munt de pètals vermells; les ferides en l’aspra pell ja no cicatritzarien.

Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.

Mercè Climent.

I CERTAMEN LITERARI L’ALJAMIA
Obra finalista

RECORDATORI: ÚLTIMA PRESENTACIÓ DE 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'

Aquest divendres, 30 de juliol a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.

La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.

'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.

Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.

diumenge, 25 de juliol del 2010

MACROOPTIMISME

La vida és un regal.

Eloi Aymerich.

SUPERVIVÈNCIA

Sobreviurem als impostos, a la reforma laboral, a la congelació de les pensions i al futur expresident Montilla.

El que realment acabarà amb nosaltres, catalans de dins, de fora i d'enmig ÉS LA INVASIÓ DE MOSQUITS i bitxos infectes, arribats de clavagueres i aigües estancades, que ens sotmeten sense pietat a les seves implacables picades. No coneixen ni a ZP ni a Rajoy, ni Duran Lleida ni en Carod Rovira, però claven el seu fibló com ells, sense pietat.

Marta Teixidó.

divendres, 23 de juliol del 2010

dijous, 22 de juliol del 2010

dimarts, 20 de juliol del 2010

ÚLTIM ACTE - EL QUADERN D'ALBERT CALLS

Divendres 30 de juliol, a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.

La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.

'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.

Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.

dilluns, 19 de juliol del 2010

UNA REVISTA DEL SEGLE XXI

www.barcelones.com

EL PERIODISME DE GABRIELA WIENER

"Un ensayista tradicional cierra la puerta de su despacho y escribe sobre el amor en la gran novela del XIX. Un ensayista pop, en cambio, pone música, escribe un cuento, pasa a una definición, prepara una batería de ejemplos, se fuma un cartón, elabora una secuencia de textos, los samplea, busca una estructura, fuma un cartón, se queda frito, despierta pensando en una nueva, pone más música y escribe de las canciones de amor como síntoma de la mentalidad colectiva. A este segundo tipo pertenece Eloy Fernández Porta".

Fragment de l'entradeta d'una entrevista a Eloy Fernández Porta per a "Barcelones", de Gabriela Wiener.

dimarts, 13 de juliol del 2010

EL CANTÓ BO

Què té de bo la política?

Sense ella ens mataríem pels carrers, probablement.

GATS VELLS

Alguns polítics tenen l'habilitat màxima de provocar el caos movent fitxes anticipades. La política és un art per a gats vells, un joc d'escacs que demana el control de les relacions i de les emocions, una perversitat depurada, unes gotes de maldat que garanteixen la supervivència i poder carregar la culpa als altres sense manies, netejant-se les mans millor que ho va fer Pilatos, sense aigua ni sabó.

OFENSA

Si he ofès a algú, ho sento, ho he fet expressament.

ORACIó BREU

Allibereu-nos, Pare, dels professionals de la política.

EL LLAUTÓ

En política no guanya el més bo sinó el menys dolent, sovint al que se li veu menys el llautó. Els que repeteixen les mateixes errades estan condemnats a la derrota.

L'OMBRA DE L'OMBRA

Els polítics que lluiten solament per cobrar a final de mes estan acabats. Probablement es mantindran molts anys al poder, però solament són una ombra, un enderroc.

LA DEMOCRÀCIA

La Democràcia sovint es fa servir com a pretext per renunciar a la utopia.

PREGUNTA RETÒRICA

On estan aquells polítics que s'ho creuen?

dissabte, 10 de juliol del 2010

SER O NO SER

Una nació és, estigui anomenada o no en un paper o determinada per un pacte polític.

Això és un fet natural, no sotmès a l'artificialitat de les lleis polítiques i humanes.

SPANISH RODOLí

Després del crit i la paraula
ha de venir el cop a la taula.

LA SORDESA DE SEPHARAD

Encara que avui s'ha d'alçar ben alt la veu, Espanya està tan sorda que ni cridant ens escoltarà.

MÉS CLAR, L'AIGUA

Esto no se puede entender si no se vive aquí.

Deni Olmedo.

PRIMERA MANI

Avui, ja fa dies, estic desencisada i trista. Per això demà aniré a la manifestació que ha convocat Òmnium Cultural. Serà la primera mani de la meva vida. I el millor és que no m'ho he hagut de rumiar gaire: em surt del cor anar-hi. Ja fa temps que he après que s'han de fer sempre les coses que surten del cor. Encara que després tinguin conseqüències. O no en tinguin, que en aquest cas és pitjor.

Care Santos.

dijous, 1 de juliol del 2010

UNA O DUES PARAULES?

In-dependència.

HIPERACTIVITAT

Un amic m'acaba de definir com a "hiperactiu digital", i no tinc clar si és bo o dolent... Bé, és igual, segueixo: 1011100101000011

Laureà Folch.