E L R I U


Una publicació digital de microtextos

Un projecte literari iniciat el 16-5-2010

"Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company". John Ray



dilluns, 31 de maig de 2010

SEGUIREM NAVEGANT

Seguirem navegant riu amunt! O avall, vés a saber...

Vern Bueno.


Recuperat d'un correu del Hotmail.

diumenge, 30 de maig de 2010

"LA DIMENSIÓ LOCAL, TRASPASSADA A LA XARXA, ES CONVERTEIX EN UNIVERSAL"

El periodista mataroní Vern Bueno m'ha fet una entrevista per al setmanari Capgròs sobre el meu darrer llibre, 'El Quadern d'Albert Calls', on parlo de blocs i entorn digital.

Podeu llegir-la clicant AQUÍ.

EL MARESME DIGITAL

El Maresme digital és la supervivència identitària del Maresme.

EL SO IMPERTINENT D'UN FLUORESCENT


Sé que omplir la soledat amb petjades buides del passat és un error, però el temps se'm fa massa ample i l'espai m'encorba l'espatlla. El so impertinent d'un fluorescent destorba el silenci; hauria de canviar-lo. Demà.

Text inspirat en una fotografia de Ralf Pascual.

Jesús M Tibau.

TOT FLUEIX



Πάντα ῥεῖ.

Panta rei.

Tot flueix.

Fotos: Sílvia Tarragó.

EL MUR

El mur encara segueix dret davant els nostres nassos.

Joan Escriu.

RIU VISUAL


Pescat a la xarxa.

Enviat per Marta Teixidó.

L'IDEALISME

L'idealisme és a la joventut un riu que es va assecant amb la maduresa i que es torna un mar de dubtes i records en la vellesa.

Gabriel Boloix.

divendres, 28 de maig de 2010

EL RIU I JO


Al Montseny.

Foto: Sílvia Tarragó.

ANUNCIS CLASSIFICATS

Necessitem Rambo. "Tio catxes", forçut, curt de cervell, malparit i fet depressa, per etapes i en quatre gotes.

Objetiu: Rescat d'Hispània (terra de conills) en mans d'ineptes, inútils, bandarres i rapinyaires de tota mena

No es gratificará perquè estem a la ruïna. Només es pot prometre la Glòria Celestial, sense impostos ni previsió de congelació o reducció de sou.

Els interessats poden adrecar-se personalment a: 1600 Pennsylvania Avenue NW - més coneguda com La Casa Blanca. Preguntar directament per Barack Obama.

També poden trametre un correu electrònic, indicant com a referència: Reduce the defecit Rigth Now (trad.: Redueix el dèficit ara mateix).

Marta Teixidó.

ELS POLÍTICS NO PENSEN?

La política mor en la seva essència en el moment en el qual no permet llibertat de pensament. Sovint, els polítics ens llegeixen el manual i no reflexionen sobre els fets amb empatia, sinó que són víctimes del dogmatisme.

PRESIDENCIALISMES

Per què tothom vol ser president del Barça?
O de Catalunya?
O d'Espanya?
O dels EUA?

(En la resposta hi ha l'essència de la problemàtica humana).

PAISATGE AMB AUTOPISTA

L'autopista és un magma de metall i de persones movent-se cap a un lloc i un altre. Ens movem perquè no estem preparats per estar quiets, som moviment, som imparables (com a espècie).

LA GARSA

Blanc, negre,
pinzellades de vol,
camins oberts
en la gespa del parc.
La garsa viu.

OBITUARI

Els nostres morts viuen en nosaltres,
però nosaltres no vivim en els nostres morts.

dimecres, 26 de maig de 2010

NOUS PERIODISMES

El periodisme ha mort,
ara és el temps del copiar i enganxar
i de cosir trossos de notes de premsa.

PERDRE LA POR

Quan el Primer Món perdi la por a perdre
començarà el primer pas de la transformació.

REVOLTA

Quan tanta gent està allunyada d'un treball digne vol dir que la revolució s'acosta.

dimarts, 25 de maig de 2010

NOVES MORFOLOGIES DE LA PORNOGRAFIA

Intereconomía
també és pornografia.

ET

Els extraterrestres no són ells, som nosaltres.

LA GRAN PREGUNTA

Es pot fumar després de mort?

D'una historieta francesa.

ESPAÑA VA BIEN

La probabilitat que el PSOE o el PP arreglin la situació d'Espanya és, vist hores d'ara, un valor intangible.

PROVERBI

Els gossos borden, però la caravana avança.

Proverbi berber.

NOU MANIFEST COMUNISTA

Pots escriure un senzill i amable poema,
que solament evoqui la tendresa d’una flor,
que acaroni la descripció d’un paisatge
o acosti al lleu moviment de la libel·lula
quan esgrafia un vol dolç, a l’aire,
en el més fals dels inútils jardins,
sota l’esguard de la tarda i la tendra mirada,
viarany de miratges, de la dona que estimes.
O baixar les obscures escales,
amb olor d’urinaris i el parany a cada pas,
de les clavegueres de les grans ciutat
on legions de pobres agonitzen
mentre grans tanques publicitàries
prometen anònims paradisos digitals.
Hi ha qui lluita cada dia per un món millor
mentre d’altres cremen farcells de bitllets
en inútils sacrificis estèrils
als déus pagans de la vergonya.
I l’hedonisme, que sembla triomfar, cada vegada,
però és derrota, sempre, davant del dolor,
de la misèria, de la bandera esquinçada
que reclama, cada instant, una vida més digna.

dilluns, 24 de maig de 2010

ART

De la bellesa a l'horror la distància és mínima.

FINAL OVNI

Un dia, al final, arriben a la Terra els extraterrestres en grans naus -han tardat milions d'anys llum en arribar- i solament troben un gran abocador en el que senyoregen les rates.

ÀNGEL CAIGUT

En un racó,
amb les ales
mullades
de petroli,
comptant
bitllets
tacats
de sang,
acaronant
les targetes
de crèdit.
L'àngel
convertit
en carn,
l'home
que un dia
va ser
llum
i glòria,
ara
és
fang.

E-MAIL ALS CORINTIS

L’home s’adreça a la multitud
i els proclama únics hereus
de la salvació col·lectiva.
N’hi ha que escolten.
D’altres, baden.
Entre el mar de fidels,
el que dubta
i el que badalla.
Un entre tots, com a mínim, s’ho creu.
Quan s’acaba el sermó ningú aplaudeix.
És el torn dels aduladors,
que s’acosten a l’orador
per tocar la seva túnica.
Aleshores, ell marxa, deixant-los en silenci.
La seva soledat és aleshores palpable.
Se’n va. No sense abans demanar-los el vot.

NEWS LETTER DE LA BÈSTIA

666 milions de famolencs
reclamant a Paris Hilton
que es talli les venes
amb una fulla d’afaitar
rovellada.

IMBÈCILS

Cada cop n'hi ha més.
Aquest creixement demogràfic progressiu forma part de l'evolució humana.

COPROFÀGIA

Ens mengem la nostra pròpia merda.
I encara contents.

APOCALIPSI

El final dels temps va començar amb la creació de l'ésser humà.

EL MÓN GLOBAL

Un naufragi més.
Ara, a inventar-se un altre somni de plàstic.

L'HOME TRANSGÈNIC

Per a quant l'home transgènic?
Mantenir-lo serà més barat.

SOMNIS

Quan els depredadors somien en la democràcia ja han pensat en les factories genocides de pollastres o les grans extensions de transgènics.

Per aconseguir una democràcia hauria de canviar molt l'ésser humà.

JOVENTUT DE MERDA

Comptant les honroses excepcions,
una gran part de la joventut
és una projecció virtual.
Estan acomodats,
són nihilistes burgesos,
només lluiten si els prens
l'ampolla de cervesa,
la connexió a Internet
o la Blackberry.
Els altres,
aquells d'ells
que lluiten,
contrasten
de lluny
amb la maregassa
de fems.
¿Què hem fet
per crear
aquestes deixalles
que s'arrosseguen
i s'empassen
totes les mentides?

MARXISME

Estem a l'època d'en Grocucho,
no la d'en Karl.

PER QUAN LA REVOLTA?

Gent preparada
que no troba feina
o potser
de 1.000 euros al mes.
I ara ni això!
Multituds de joves
que volen ser funcionaris.
I ara ni això!
Polítics vampírics,
especuladors,
mangantes
de totes
les calanyes
i el més ampli
mostrari
de lladres.
I ens ho empassem tot!
Ens conformem
amb el futbol
i la cervesa
i el cubata
de garrafa
del cap de setmana.
Quan més ens matxaquen
més acotem el cap.
Per quan la revolta?
Va per llarg, em sembla.

MIRATGES

El Maig del 68 és una mentida més.

MEDIOCRITAT

Assumir que pertanyem a una generació de mediocres.

MÀXIMA

En aquest món, l'honradesa és un defecte i no una virtut.

L'ETERN RETORN

Sempre tornem al Vintage.

BUIT DEL BUIT

Un gran buit espiritual et duu sempre pel camí equivocat.

RILKE, 3

Queme estas páginas, se lo ruego: si se conservan se vuelven menos verdaderas.

De Cartas a una amiga veneciana, de Rainer Maria Rilke.

RILKE, 2

No me da miedo, Querida, entregarle un libro doloroso; no sabrá afligirla. ¿Pues no son las páginas verdadera y valientemente tristes las que mejor nos consuelan?

De Cartas a una amiga veneciana, de Rainer Maria Rilke.

EL PAPAGAI

El papagai és l'animal que més s'assembla als polítics del segle XXI.

dissabte, 22 de maig de 2010

QUÈ ENS ESTAN DIENT?

Quan en Duran (d'Unió) és el polític més valorat a Espanya i a Catalunya, ens estan dient alguna cosa.

DE PROFUNDIS

El pesimisme és l'optimisme esberlat.

NO HI HA SOLUCIÓ

1. Tenim el pitjor moment econòmic.
2. Tenim el pitjor govern possible.
3. Tenim la pitjor oposició possible al govern.

(Suma y sigue).

JUDITH VIVES (MICROTEXTOS)

Purgatori
Posted on juliol 5, 2009

una cuina, un saló, l’habitació d’un nen. Un home que juga a cowboys, però aquest joc no és divertit. Música perversa en forma d’el·lipsi. Un armari que no és un armari, un refugi nuclear on refugiar-se de monstres terribles, que el persegueixen, com una taca negra que és fa més i més grossa quan més s’intenta purgar.

Premonició
Posted on abril 20, 2009

l’udol llastimós d’un gos sota un cel negre de tempesta.

Error
Posted on febrer 19, 2009

alguns supòsits acceptats quan parlaves d’amistat.

Judith Vives.

RILKE

Rilke mor perquè es punxa amb l'espina d'un roser al jardí del castell Muzot, a Suïssa, on vivia retirat i escrivia poemes en francès.

ESPANYISME

Només que obris la TV i vegis els especímens que poblen les teles espanyoles, tens ganes de ser un teletubbi o un barrufet.

HOMENATGE ALS TOROS

Per què ningú reivindica el toro quan en la seva lícita defensa empitona el torero?

SERAFÍ, TORERO

Serafí, torero,
surt al ruedu
amb barretina
i senyera.
I ja es veu,
a la primera,
que més enllà
del capell,
no té res
a la sesera ell
(o serradures
de primera).

ANIMALS I PLANTES

Animals i plantes, de Marta Pessarrodona, és un poemari que demostra que no tohom que escriu és un artista i que les coses autèntiques perduren, fins i tot, enmig de la més absoluta mediocritat que estem vivint.

ESCRIPTORS I/O ARTISTES

No tohom que escriu és un artista.

POLÍTIC

No era pas un bon noi: ho semblava.

D'Animals i plantes, de Marta Pessarrodona.

BRICOLATGE

Als forats de la paret, escaiola o guix. Als forats de la fusta, massilla. També massilla blanca pels forats petits de la paret. Continuar buidant el superflu per deixar espai. Canviar la vella corda d'estendre la roba per una de nova. Tot petit pas és un gran pas. No es pot fer el treball de 10 anys en un mes, però sí avançar en la direcció adequada.

dijous, 20 de maig de 2010

LA NATURA, IMPARABLE

De flors grogues, esponeroses i branques verdes. Avui he vist un lletsó arran de l'N-II, a l'entrada de Mataró, on de nit treballen les putes d'origen africà.

Ha nascut enmig d'un foradet de l'acera, a tocar de l'asfalt i sobreviu amb la potència de la natura en l'Indianàpolis diari de la carretera

CAP A ON ANEM?

És evident, cap enlloc.

POESÍA VISUAL

Poesía visual: salto en el tiempo: juego de palabras tecleando, tecleando la repetición, ignición en el tiempo: recuerdo infantil y adolescente: magma: caballo encabritado de fuego, lengua de acero: Palabras, mares de sinónimos codificados, olas de fonemas: la música: el impacto del pincel: el silencio.

(Un planeta que se destruye, la función de la bomba H, minas anticarro, laceración, napalm, cibersexo... el silencio de las cataratas y el preludio de la muerte en el vacío: abismo)... más allá del espacio una pared; clavos; bombardeo; la equidistancia y el azar de los dados: naipes manchados de sangre, una letra mayúscula, un poema de Brossa; el absurdo y la coherencia de las silenciosas montañas... un poeta, un pintor y una línea azul en el horizonte, el encefalograma plano, el principio -todo y nada- y el final: código de barras. ¿Qué es para tí la poesía visual?

CINC

Silenci.
METALL.

HI HA TANTES COSES VELLES...

Hi ha tantes coses velles
que el record no ens abasta.

Valerià Pujol.

EPITAFI

F decidí un dia que estava cansat de viure.

Va caminar fins al cementiri municipal amb una làpida sota el braç que havia comprat de segona mà al marbrista i un retolador Edding 2000 per fer-hi una inscripció.

Cercà un lloc amb gespa i la terra flonja, cavà un forat amb una pala que havia manllevat a l'enterramorts i es va asseure a meditar quin seria el seu epitafi.

De fet, van passar 48 hores sense que aconseguís decidir-ne un. Finalment, però, optà per seguir viu, plenament conscient que aquest era el millor epitafi que podia haver escollit.

SALUTACIONS

- Bon dia -va dir-li el Sr. del barret quan va passar davant seu.

- Bon dia - va contestar-li ell.
Tot seguit se n'adonà que en cap moment li desitjava un bon dia, que en el fons era un fals i un hipòcrita, va enfilar-se dalt d'un pont i es llançà al riu, desenganyat de si mateix.

ÉS TARD...

És tard, massa tard, i encara sóc davant l'ordinador. Organitzant projectes, pensant mogudes, estructurant el futur... Moltes idees, molts negocis i pocs calers. Fins demà... Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone.

Joan Salicrú

IN-COMPETENTS

Aquesta societat ha premiat la incompetència
fins a la sacietat,
ara ens arriba la factura.

TEMPS VISCUT

No importa el temps viscut si es viu intensament.

Betty Doñate


Recuperat del Facebook.

TOREROS

Un torero no és un artista sinó un carnisser maldestre.

dimecres, 19 de maig de 2010

X, XI i XII

X
Un rull de nit
es vessa per l'espatlla,
el traç d'un pinzell.

XI
Taques de l'amor
formen mapes en la pell.
Dormen els sentits.

XII
Bella, suggerent
t'acostes a l'espelma,
encens la flama.

Si em parles del desig, de Manel Alonso i Català.

RECERCA

Qui troba
buscava?
O qui busca
no troba?

ODI

Aquests dies, l'odi als socialistes es nota en l'aire.

LA TEVA ÀNIMA

La teva ànima és tot el món.

Upanixads del Sama-veda.

SILENCI(S)

La remor és una manifestació abstracta del silenci.

ABISMES

He mirat l'abisme del WC i m'han atret les clavegueres.

ÀNEC LLIURE

Des del tren he vist un ànec nedant lliure pel Besòs carregat de merda.

BUDISMES

"Además de meditar sobre la compasión hemos de aprender a llevarla a la acción".

Matthieu Ricard.
Biòleg i monjo budista.


Escoltat al programa 'Redes' (17-5-2010).

EL BOSC

"Sense estudiar tots els arbres no es pot veure el bosc".

Albert Garcia Espuche.
Historiador i arquitecte.


Escoltat en l'acte de presentació dels Premis Iluro (18-5-2010)

dimarts, 18 de maig de 2010

ELLS HO ENFONSEN

Mentre ells enfonsen la Borsa
tu contemples
com creix
un bri d'herba
rebel,
a la jardinera del cactus.

EEEOOOOO!!!!!!

L'home crida la seva solitud
i només sent l'eco de les seves paraules
i el ressò dels altres.

MICRONOTÍCIA

May 17, 2010 at 1:14pm

Assumpte: S’enfonsa un edifici en construcció al Camí Ral

Un edifici en construcció situat al Camí Ral, entre els carrers Sant Agustí i la baixada de Santa Anna, s’ha enfonsat aquest migdia per causes que es desconeixen. Segons diversos testimonis presencials, l’edifici s’ha enfonsat de sobte pels volts de dos quarts d’una del migdia. Els mateixos testimonis asseguren que en el moment de caure la construcció ha passat una persona que podria haver quedat atrapada entre la runa. L'enfonsament també ha afectat la botiga de mobles que hi ha situada just al costat de l'edifici en obres, i de moment es desconeix si hi pot haver algun ferit. Més d'una vintena d'efectius dels Bombers, els Mossos d’Esquadra, la Policia Local i el SEM treballen a aquesta hora en el lloc dels fets.

Penjat ahir per Judith Vives, de Capgròs.

FA MAL

El dolor a l'espatlla,
el dolor de la vida.

MISÈRIA

Deixar de tenir por.
Acceptar
la
fragilitat.
Morir
en el silenci
del soroll.

RECONSTRUCCIONS

Després de 10 anys enguixes, pintes la paret, arregles la destrucció del temps perquè vivies aïllat a l'univers de les paraules i les utopies.

Carver tenia raó que el buit és l'inici de totes les coses.

En els forats de la paret hi la reconstrucció,
en la taca d'humitat la veritat de la nostra misèria,
en l'enderroc, la necessitat de la lluita diària, permanent, invencible.

dilluns, 17 de maig de 2010

ORENETA

No torna, se'n va.
L'oreneta no emigra,
fuig.
Fa sol avui
mentre vola
l'oreneta.

diumenge, 16 de maig de 2010

VISCA EL BARÇA!

Catalunya està enfonsada, però el Barça ha guanyat la lliga.

ESPANYA

El nostre és un país en el qual el futbol, les putes i els toreros, marquen el pols de l'actualitat.

SOCIALISME

El socialisme de cartró-pedra està caient, es desmunta per incompetència estructural.

VÒMIT

L'alcalde s'equivoca i fa dimitir al primer tinent d'alcalde, a qui donarà un destí daurat en compensació. Ecs!

FUTBOL

El futbol és una força tel·lúrica. És inevitable i no s'hi pot oposar resistència.

SIGUEU FELIÇOS!

Això em va dir un amic a qui havien diagnosticat esclerosi múltiple.

WHISKY

Una beguda eixuta que els anys converteixen en melosa.

PERSONES

Som imprevisibles i ens movem per instints primaris que provoquen dolor i desenganys.

SECRET VI

Un petit fragment de mi
llaura feixucs solcs a la terra;
com dos vells, a mitja tarda,
ens mirem als ulls

(et contemplo)

De Secrets acariciats entre silencis de boira., de Montse Assens.

BREU

I alhora, llarguíssim...