E L R I U


Una publicació digital de microtextos

Un projecte literari iniciat el 16-5-2010

"Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company". John Ray



diumenge, 27 de juny del 2010

LECTURA RECOMANADA

El gratacel, de Màrius Sampere. Editorial Meteora.

La Divina Comèdia de Dant+El Castell de Kafka+les inquietuds més properes a nosaltres.

COCA-COLA

Una llauna de Coca-Cola esclafada dalt de tot un munt de residus d'una paperera de la platja de Cabrera. De fons, milers de banyistes lluitant per un pam de sorra.

A LA PLATJA

Escoltat avui. Una mare li deia als seus fills:

- Us heu tornat uns senyorets, com torneu a posar aquestes condicions no baixarem més a la platja.

PUBLICAT A EL PUNT DIGITAL

La revista l'Aljamia convoca un certamen
literari a través de les xarxes socials

27/06/10 12:00 - l'Horta - MANEL ALONSO

No és dir res de l'altre món afirmar que les noves tecnologies oferixen alternatives als canals tradicionals de promoció i difusió de la creació literària en català. El que sí que és nou és que un quadern de creació literària valencià envide d'una manera decidida, sense abandonar l'edició en paper, per l'edició digital.

Així, des de la comarca de l'Horta Nord, els quaderns de literatura de la revista L'Aljamia (fundada l'any 1991 i que el 2003 va obtindre el XIII Premi a la Difusió Literària atorgat pels escriptors valencians), després d'haver creat un grup en el facebook on tenen prop de set-cents seguidors, acaben de posar en marxa, en col·laboració amb el blog El riu. Un espai digital per als microtextos, de l'editor i escriptor del Maresme Albert Calls, el Primer Certamen Literari L'Aljamia de Literatura Breu, un premi que pretenen que es convoque cada dos mesos i que en cada edició estiga dedicat a una modalitat literària diferent: microrelats, poesia, aforismes, etc.

Cada participant podrà penjar en el mur del grup L'Aljamia els treballs que crega oportú sense que superen els 300 caràcters amb espais. El guardó és un petit lot de llibres d'un autor diferent en cada edició. El nom del guardonat en la primera edició es farà públic el pròxim 20 de juliol. Una selecció dels millors textos serà posteriorment publicada en el blog El riu.

dissabte, 26 de juny del 2010

divendres, 25 de juny del 2010

ELS GUANYADORS DEL CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA, A EL RIU

Periòdicament publicaré a El riu, guanyadors i finalistes d'aquest certamen literari de microliteratura. Cada mes es canviarà el format, però sempre en clau de microescriptura. Participeu-hi a través del Facebook.

I CERTAMEN LITERARI L'ALJAMIA

El consell de redacció de L'Aljamia per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari hem decidit organitzar el I Certamen de Literatura L'Aljamia. En aquesta primera edició la modalitat triada és el microconte.

1. Podran participar obres escrites en català, originals i inèdites.

2. L'obra que no superarà els 400 caràcters amb espais es penjarà al mur del grup L'Aljamia.

3. El premi consistirà en l'enviament d'un original del dietari El temps no vol quedar penjat (Llibres de l'Aljamia) i del recull de microcontes El carrer dels Bonsais, els dos obra de Manel Alonso.

4. Les obres s'hauran de penjar al mur abans del 15 de juliol de 2010.

5. El jurat estarà format pel consell de redacció de l'Aljamia.

6. El jurat emetrà el veredicte abans del 20 de juliol de 2010.

7. Totes les qüestions no previstes seran resoltes pel jurat de forma inapel·lable.

8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.


dilluns, 21 de juny del 2010

EL DIBUJANTE DE PECES

se pasaba el tiempo dibujando peces
sobre hojas de papel
y le dije,
¿algo anda mal, Jack?
pero no me contestaba
y su esposa dijo
no busca trabajo
eso es lo que está mal,
y yo me tengo que quedar con
los chicos, no sé cómo carajo
vamos a vivir.

él seguía dibujando peces
sobre hojas de papel
y ni siquiera estaba borracho.

Charles Bukowski.

EL PALAU DE LA M...

...erda.

CINEMA


Saint-Paul de Vence.

LITERATURA&TWITTER

En marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter

El passat 14 de juny es va posar oficialment en marxa la primera tertúlia literària en català a Twitter, batejada amb el nom de Llegim i piulem (@llegimipiulem).

La iniciativa va sorgir després de llegir i compartir a la xarxa una notícia apareguda a El País que parlava de l'èxit d'una tertúlia de llibres en anglès. A Twitter mateix va sorgir la idea de promoure'n una en llengua catalana.

La xarxa, que no entén de fronteres, ha fet possible que @llegimipiulem sigui fruit d'una col·laboració entre gent del País Valencià i del Principat, i que s’estrena amb un llibre l’autor del qual és de la Catalunya Nord, Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís.

La tertúlia, que restarà oberta durant dues setmanes, es podrà seguir a través de @llegimipiulem i també a través dels hashtags #llegimipiulem, #llegim, #xocolata i #lluis.

De moment, prop d’una setantena de persones ja s’han fet seguidors de @llegimipiulem.

http://twitter.com/llegimipiulem

divendres, 18 de juny del 2010

PICTÒRICA

Gairebé tot ésser viu es mou per amor a si mateix. I en l'espècie humana, aquest fet, té pinzellades de tragèdia.

POLÍTICA

Fer difícil allò que en essència és fàcil.

SENZILL

Senzill
com
la
més
complicada
de
les
coses.

L'ABISME

L'home que prega a Déu
i creu no ser escoltat.

EXCÉS DE MÀRQUETING

Espanya, en aquests moments, peca d'un excés de màrqueting en tots els seus àmbits. A més de llegir llibres i fer cursos d'autoajuda, cal practicar.

dijous, 17 de juny del 2010

UN HOME

Un home que es trobava torturat per una gran pena es preguntava amb insistència malaltissa, "per què a mi?, per què a mi?!" I ho feia com si només existís aquella pena. Atrapat en un tràgic laberint que li bloquejava la ment i el cor ignorava que penes n'hi ha per a tots.

Manel Alonso.

NO HAY RUIDO

No hay ruido en el mundo,
no hay paz en los Himalayas,
ambos están dentro de ti.

Paramahamsa Satyananda.

THE END

L'extermini d'un diari a mans dels bàrbars.

EXCÉS DE PARAULES:

Massa gent que xerra.

AUTOIMMOLAR-SE

A Catalunya tenim un cert nacionalisme genocida, que s'assassina a si mateix de forma periòdica, que s'autoimmola en l'altar de la seva pròpia mediocritat.

LINIERS

És un artista de la brevetat.

macanudoliniers.blogspot.com

dilluns, 14 de juny del 2010

EPITAFI

La filosofia del forat:

Ens engendren per un forat.

Naixem, veiem, escoltem, ensumem, mengem i evacuem per un forat.

I al final ens foten en un forat.

La vida és un forat.

Jordi Teixidó Dorda - 1930-1999.

D'UN CARTELL


Imatge capturada a La Virreina
per Judith Vives.

dissabte, 5 de juny del 2010

UN MAGRANER


El magraner del Camí de la Geganta està preciós.

Ramon Bassas.

EL BON TEMPS

En la gespa d'un jardí públic de Cabrera una puput anunciava el bon temps desplegant el seu tupé.

GANGES


Som únics i la part infinitessimal del més petit gra de sorra.

DES DEL CALL...

Des del call veig
el riu que serpenteja
i pren la ciutat.

La ciutat blanca,
hostatge del vell turó,
de la història.

El temps tatuat
a les restes dels murs vells
d'on l'urbs pren el nom.

El riu, des del call,
com un codolar immens,
on mor el poema.

Manel Alonso.


Aquests mciropoemes es refereixen a Sagunt, l'antiga Morvedre, al País Valencià.

LA ROSELLA


De vegades, quan busques la solució al malestar,
-diguem-li angoixa, inquietud, ansietat, insomni-
trobes algú que, de sobte, et recorda com eres abans,
abans de sentir-te com un granet de sorra al desert;
abans de sentir-te com una puça que xucla la sang.

I aquell algú que trobes sense voler, com una moneda
que algú altre ha perdut quan anava corrents, de pressa,
et regala un somriure i et fa saber, com qui no vol la cosa,
que la vida és massa curta i que a ell li agrades com ets;
perquè sempre li has agradat com ets, fins i tot ara.

Aleshores, pot ser que et busquis els peus per saber on són
i que decideixis tornar a caminar per aquella carretera
que vas deixar un dia, quan se’t va espatllar el cotxe.
Pot ser que en lloc d’avançar sense pensar, passegis,
i que de l’asfalt vegis sortir una rosella, petita i brillant.

Betty Doñate.

5 de juny del 2010.

5 HAIKUS DE PRIMAVERA, DE JOAN ANTONI BARON


1

Molinet de vent
tacat de fines gotes
de mandrós plugim.

2

Verds d’oliveres
blaus de cels primaverals
morats de vestes.

3

Badaran les flors,
omplint la tarongina
de sentits la nit.

4

Fugissers instants
dibuixen arabesques
en jardins frescals.

5

Boniques les flors
com pinzellades d’atzur
signe de bon temps.

Joan Antoni Baron.

NUESTRAS VIDAS SON LOS RÍOS...

Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.

Jorge Manrique (1440-1479).

Coplas por la muerte de su padre.

dimecres, 2 de juny del 2010

ABRIL

En aquest vespre nacrat del teu silenci,
el vent maquilla taques de sobretaula
que guarneixo amb l’enyor de la tarongina.

Fa basarda sentir com el somiqueig,
moll de la teva absència, plora llum.

Per l’escletxa vellutada del desig,
la ciutat m'estalona amb una nit freda.

Compto els cotxes que passen entre tu i jo.

Sandra Casamitjana.

PACTES

Si pactes amb el Diable, ja saps el que el preu serà molt car.

CONSULTORI SENTIMENTAL

Busco desesperadament a l'Elena Francis o la Montserrat Fortuny. La meva existència és la pregunta constant:

Què es pot fer quan a la vida estàs sense feina, hipotecada, pagant despeses imprevistes, sense amor, sense sexe, amb sobrepès i sense ganes de baixar-lo?

Firma: Una ànima perduda.


Enviat per una amiga.

dimarts, 1 de juny del 2010

ALPINISME

Pujar 14 muntanyes de 8.000 metres.
Pujar 8.000 minimuntanyes de 14 centímetres.

L'ENSULSIADA

Quan tot està enfonsat, què es fa?

RETORN

Si ara mateix ressuscités en Franco, el mateix dia de veure el panorama es suïcidaria.

PAISATGE HUMÀ

Un negre, cansat, dormint en un banc d'un parc públic de Cabrera amb una Fanta de taronja a la mà. Fa xafogor i sembla que hagi de ploure.

ESTACIÓ DE SAINT CHARLES

L'estació Saint Charles de Marsella, encerclada pel veïnat de Boulevard National. Un cúmul de sorolls i olors de salons de thé algerians, botigues de sabates paquis i perruqueries senegaleses.

Eloi Aymerich.

MIG PENSAMENT

M'agrada aquesta brevetat que condensa tants pensaments en tan poques paraules. A veure si et puc passar alguna cosa profunda que no floti com un peix mort en aquest riu no contaminat (ei, això gairebé ja és mig pensament!).

Xavier Gual.


Recuperat d'un correu del Facebook.

SOMNIS

Últimament, els meus somnis fan més por que la pròpia realitat...

Helena Novellas Àvila.

Recuperat del Facebook.