E L R I U


Una publicació digital de microtextos

Un projecte literari iniciat el 16-5-2010

"Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company". John Ray



divendres, 31 de desembre de 2010

DESITJOS PER A 2011

Viure com un rei i pagar impostos com un pobre.

Oferir prestecs als Bancs, perquè me'ls tornin els Ajuntaments.

Gaudir dels plaers d'Eros, en braços d'algún Apol·lo, per sortir a les pàgines del "Hola".

Veure a la Belén Esteban presidenta del govern d'Espanya.

I sommiar que a tots els catalans ens ha tocat la rifa de reis... 
perquè treballin els de fora.

Feliç 2011!!!

Marta Teixidó. 

dimecres, 15 de desembre de 2010

A LO MEJOR

A lo mejor es que tú también me amaste en algún momento de tu vida. Convendría saber cuánto: si un minuto, dos minutos, tres minutos; un segundo, dos segundos, tres segundos.

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

NO ET VULL SENCER

Amor: no et vull sencer,
Deixa'm una escletxa.

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

SEN-SI-TI-VO

Lugares de amor (sen-si-ti-vo)
Lugares comunes (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio (sen-si-ti-vo)
Lugares perdidos (sen-si-ti-vo)
Lugares lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares unidos:
Lugares de amor
Comunes lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares de odio
Perdidos lugares (sen-si-ti-vo)
Lugares
Lugares
(sensitivo)
(sensitivo).

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

POEMA PINTAT - 2

Fràgil com la rosa
Cabell negre,
Caminar fràgil
Fràgil com el vent.

Joan Borda i Boreu (1987).


Poemes musicats a la cassette Minimal (1989) per Artur Rios.

dimecres, 8 de desembre de 2010

IMATGE

La vida és una gran espiral que ens aspira.

LA XARXA

Entendre la xarxa i sabar adaptar-s'hi per no acabar sent-ne una víctima.

ECOPENSAMENT

Es veu que la modernitat és verda.

EXCÉS DE COMENTARIS

Que vivim en un món amb excés d'informació és obvi.


Tant com que sobren fil·lolegs i periodistes i calen enginyers i industrials.


No sé, hi ha dies que m'ho sembla, això.

EN CONTRA O A FAVOR

Els resultats electorals del passat 28N deixen moltes preguntes a l'aire.

Una, que em preocupa profundament, és si una part dels electors anaven a votar seguint la seva ideologia i criteriso en contra del que hi havia, només perquè no sortís el tripartit.


Si és així, probablement hi haurà desenganys entre els que esperen que CiU faci miracles, perquè tot i desitjar-los la millor sort del món pel bé de Catalunya, caminar sobr les aigües i d'altres miracles només són potestat de Jesucrist.


Llàstima que Lady Gaga no es presentés com a candidata de presidenta de la GenCat perquè igual, fins i tot, guanya amb el vot jove.

BASTONADA A ESQUERRA

El resultat d'ERC a les eleccions al parlament de Catalunya no és un avís seriós, sinó el pas previ de la segona bastonada que els caurà, segurament a les municipals.

No és que sigui profeta, però les coses cauen pel seu propi pes. El més calent és a l'aigüera per als republicans i només els salvaria una profunda reflexió que dubtosament faran.

La culpa de l'ensulsiada no és únicament d'haver estat al tripartit, això és solament un titular que deixen anar per veure si queda. La culpa és que hi ha haguts moments que no semblaven ni independentistes ni d'esquerres, que són els dos eixos estructurals que mouen (movien) els seus votants.

ON ESTÀ EL NORD?

Des de fora tenen una percepció d'Espanya com si fos Barri Sèsam.

Tampoc és d'estranyar, això. Ens ho hem guanyat a pols i no s'arregla en quatre dies.

No és un problema de dretes o d'esquerres, sinó de ganes de treballar i de ser seriosos.

SOUS

El nostre és un país de màxims i de mínims. Mentre alguns han de viure amb 420 euros al mes –i al damunt els hi treuen–, d'altres tenen pensions milionaris de per vida.

Els de les pensions, entre els quals també n'hi ha d'esquerres, són els que havien d'haver arreglat la situació i no han sabut fer-ho. El premi: jubilació mil·lionària.

Per a quant la revolta?

CAOS GLOBAL

Wikileaks, controladors milionaris estressats, el Marroc cabrejat, adéu als 420 euros, avís del retoc a les pensions i el preu del tabac s'apuja.

La setmana passada, el govern de ZP va fer pujar l'audiència i la pressió fins a límits insospitats.

Tot sigui per l'audiència.