E L R I U


Una publicació digital de microtextos

Un projecte literari iniciat el 16-5-2010

"Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company". John Ray



divendres, 5 d’agost de 2011

ALBERTCALLS.BLOGSPOT.COM

A partir d'ara podeu trobar els meus textos en el bloc Albert Calls, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com.

dilluns, 28 de març de 2011

POETES DEL MARESME, A ALELLA

La 2ª Trobada de Poetes del Maresme acosta
sis veus de la poesia comarcal dins Espais de Poesia

El festival Espais de Poesia d’Alella torna un any més amb força, carregat d’activitats entre el 24 de març i el 3 d’abril. Hi destaca la 2ª Trobada de Poetes del Maresme, en la qual podrà escoltar-se un tast de l’obra de diversos poetes de la comarca.

El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).

Sis poetes maresmencs amb trajectòria consolidada i una manera diferent d’entendre la creació poètica, recitaran una mostra del seu treball. L’acte el presentarà l’escriptora Sílvia Tarragó.

dilluns, 14 de març de 2011

'NOSALTRES, ELS MARESMENCS'


'Nosaltres els maresmencs', una minisèrie 
de Clack i Claraboia a partir del món d'Albert Calls 



Eloi Aymerich, Albert Calls i Mateu Ros, dalt del vaixell del tercer, prop del port de Llavaneres durant el rodatge del tercer dia. A la càmera, Toni Veas, el realitzador del documental. Foto: J.S.

Ha arribat l'hora de treure a la llum una nova aventura llargament larvada a l'interior de les parets de Clack [web]. Es diu Nosaltres, els maresmencs. Una road-movie de Montgat a Calella [web] i és una minisèrie televisiva que pretén plantejar per enèssima vegada el debat sobre l'existència de la comarca del Maresme -i la necessitat, o no, d'articular-la-. No és, però, una enquesta, sinó que parteix del convenciment de l'Albert Calls -cabrerenc però maresmenc universal; costa trobar un poble on no hagi fet una revista o col·laborat amb alguna iniciativa cultural- de què si, que el Maresme existeix, o si més no que en un determinat moment, després de la represa democràtica, va existir en el mapa mental de la gent de la cultura i la comunicació.

El projecte, expressat en tres episodis d'una hora de durada cadascun, s'emetrà per M1TV el dilluns dia 28, el dimarts 29 i el dimecres dia 30, aquest darrer dia amb un Pantalla Oberta especial per reflexionar sobre el que s'hagi dit a l'emissió, i compta amb el suport del Consell Comarcal del Maresme. Durant aquests 180 minuts de pel·lícula, s'entrevisten fins a 27 personalitats de l'àmbit de la cultura, la història, la comunicació i la política, tots ells relacionats amb les peripècies vitals de l'Albert Calls. S'hi fan reflexions profundes, en clau de passat, present i futur i no hi falten les crítiques cap a la classe política ni les instucions locals i comarcals. Tot, però, des d'un punt de vista casolà, fresc, divertit, sense buscar una trascendència absoluta al tema. És més, hi ha moment autènticament còmics que segur que faran riure de valent els espectadors.

El projecte va néixer ara fa cinc o sis anys, en un dinar a la plaça de Cuba, al restaurant Mezzaluna. Érem la Judith Vives, l'Albert Calls, l'Òscar Fernández i un servidor, que en aquella època treballàvem tots a Capgròs, excepte l'Albert, que era -ha estat i serà, em temo- un freelance sempre. De tant en tant, quan passava per la seu del carrer Sant Benet, dèiem: "Va, anirem a dinar un dia". I un dia vam anar a dinar i no sé com, l'Albert va comentar aquesta idea seva de recórrer la comarca de punta a punta, sense gastar ni un duro, entrevistant totes les persones que l'han conformat tal com és. Parlant de la comarca, de la cultura... era una idea inicial, un esbòs, que el pas del temps aniria polint. Aquí va néixer la idea del Maresme Low Cost, que és com hem conegut el projecte, de forma provisional, fins fa molts pocs dies. Després d'aquell dinar li vaig dir a l'Albert que allò era una bona idea i que seria molt divertit dur-la a terme. Però la conversa es va quedar aquí.

La primavera de l'any passat els elements es van conjuminar per a dur a la pràctica l'experiment, que presentava la seva complexitat. Primer per la complicitat dels companys de Claraboia, que amb Toni Veas al capdavant, s'han ocupat de tota la gestió àudiovisual del producte. Després per la disponibilitat de dates de tots plegats. I no sé massa com vam decidir incorporar un alter ego a la història de l'Albert, el seu Sancho Panza particular, que li serviria d'sparring, de company de viatge. L'Eloi Aymerich, una generació per sota de l'Albert i company meu d'aventures a Clack, vam pensar que seria el convidat perfecte d'aquest esbojarrat viatge.

I ens vam llançar a l'aventura, com ens agrada fer-ho a Clack: el 8, 9 i 10 de setembre de l'any passat vam recórrer la comarca, durant tres dies en què vam dormir poc i suar molt, de punta a punta. Vam anar a peu, en tren, en cotxes d'altres, en vaixell i en autobús. En 72 hores vam recórrer el món que l'Albert ha vist néixer, créixer i pràcticament morir durant un quart de segle. Vam gravar molt i de la manera en què ho havíem previst: a sac, sense impostures, sense buscar la nitidesa visual ni sonora, generant un producte absolutament viu, fresc, que els espectadors puguin tocar gairebé amb les mans. Un to, un estil, que després d'hores i hores de muntatge aquest desembre, gener, febrer i març amb en Toni Veas s'hauran plasmat en els tres episodis del que finalment es diu Nosaltres, els maresmencs, parafrasejant el valencià Fuster.

El dia 23, a 2/4 de 9 del vespre, a Can Lleonart d'Alella, en farem la presentació. Us hi esperem a tots.

JOAN SALICRÚ.

diumenge, 6 de febrer de 2011

ALTRES VIDES, ALTRES MORTS

I si estiguéssim morts?

I si haguéssim viscut en una altra vida i aquesta fos una més de les moltes morts possibles, que no poguéssim detectar ni comprendre?

dilluns, 31 de gener de 2011

diumenge, 2 de gener de 2011

SMS DE CAP D'ANY

Si hem arribat fins aquí (i ens ha costat Déu i ajuda), tan se val sobreviure al 2011, oi? 

Puerta del Sol. 

Enviat per Vbn & Adri.

SMS DE NADAL

Un gran fred, un gran foc. Unes passes perdudes en un camí perdut. Lluny del món, prop del món. Un alè sobre el cos. Un cor encès al mig del pensament: el cors secret del món, el teu cor, el cor de llum de tots. Bon Nadal!

Enviat per Jordi Bilbeny.