LA ROSELLA

De vegades, quan busques la solució al malestar,
-diguem-li angoixa, inquietud, ansietat, insomni-
trobes algú que, de sobte, et recorda com eres abans,
abans de sentir-te com un granet de sorra al desert;
abans de sentir-te com una puça que xucla la sang.

I aquell algú que trobes sense voler, com una moneda
que algú altre ha perdut quan anava corrents, de pressa,
et regala un somriure i et fa saber, com qui no vol la cosa,
que la vida és massa curta i que a ell li agrades com ets;
perquè sempre li has agradat com ets, fins i tot ara.

Aleshores, pot ser que et busquis els peus per saber on són
i que decideixis tornar a caminar per aquella carretera
que vas deixar un dia, quan se’t va espatllar el cotxe.
Pot ser que en lloc d’avançar sense pensar, passegis,
i que de l’asfalt vegis sortir una rosella, petita i brillant.

Betty Doñate.

5 de juny del 2010.